Autisme en adults: quan el diagnòstic arriba tard però arriba

Quan penso en les persones amb autisme que han passat per la meva consulta a Manresa i online, gairebé totes comparteixen una cosa: han crescut sense saber per què els costava tant allò que als altres els semblava senzill. Les reunions socials els deixaven esgotats. Les converses informals eren un camp de mines. Les transicions, els canvis inesperats, el soroll d'un bar ple... coses que la resta gestionava sense pensar-hi es convertien en un esforç constant, invisible i solitari. Molts havien rebut diagnòstics d'ansietat, depressió o, simplement, el consell de "relaxar-se una mica". Ningú els havia parlat de trastorn de l'espectre autista (TEA).

El diagnòstic d'autisme en adults ha guanyat visibilitat en els últims anys, i és una notícia molt bona. Significa que cada vegada més persones reben una explicació que transforma la seva manera d'entendre's a si mateixes.

Què és l'autisme en adults? Neurodivergència, no malaltia

El trastorn de l'espectre autista (TEA) és una manera diferent de processar la informació, les relacions i el món sensorial. No és una malaltia que calgui curar, sinó una neurodivergència: un sistema nerviós que funciona de manera diferent a la majoria, amb fortaleses pròpies i reptes específics.

Quan parlem d'autisme en adults, parlem d'un espectre molt ampli. Hi ha persones amb autisme que han acabat carreres universitàries, que treballen, que tenen parella, que han creat famílies. El fet que funcionin "bé" a ulls dels altres no vol dir que no hagin patit —sovint vol dir que han après a amagar molt bé el seu malestar.

A diferència del que mostra la cultura popular, l'autisme en adults no sempre es presenta com aïllament total o incapacitat per relacionar-se. Molts adults amb TEA volen profundament les connexions socials, però les troben esgotadores i difícils de mantenir. El problema no és la manca de desig de connectar, sinó la dificultat de llegir unes regles socials que ningú els ha explicat explícitament i que la resta sembla haver après per osmosi.

Signes d'autisme en adults que sovint passen desapercebuts

A la meva consulta, a Manresa i online, les primeres sessions sovint serveixen per posar nom a coses que la persona havia normalitzat feia anys. Alguns dels signes d'autisme en adults més habituals que m'expliquen els meus pacients:

• Esgotament social intens després de qualsevol interacció, fins i tot quan "ha anat bé".
• Dificultat per llegir el doble sentit, el sarcasme o les intencions implícites en les converses.
• Hipersensibilitat sensorial: sorolls, llums, textures o olors que als altres no els afecten i que per a ells resulten insuportables.
• Necessitat de rutines i previsibilitat: els canvis imprevistos generen una ansietat desproporcionada que és difícil d'explicar als altres.
• Interessos molt intensos i especialitzats, als quals dediquen hores de manera absorbent.
• Dificultats en les relacions: conflictes freqüents per malentesos, sensació de no ser comprès, amistats que es trenquen sense saber per què.
• Pensament molt literal: les expressions figurades i les indirectes creen confusió habitual.
• Sensació crònica de no encaixar, fins i tot en entorns on sembla que haurien d'encaixar perfectament.

Cap d'aquests signes per si sol és diagnòstic. Però quan apareixen junts, quan han estat presents des de la infància i quan generen un malestar real i persistent, val molt la pena explorar si hi ha un TEA de base.

El camuflatge: per què tant d'autisme en adults no es veu

Un dels conceptes que més transforma la comprensió dels meus pacients quan els el presento és el de masking o camuflatge. El camuflatge és el procés inconscient —i a vegades conscient— amb el qual les persones autistes aprenen a simular comportaments neurotípics per passar desapercebudes.

Des de petits, molts futurs adults amb autisme han observat com funcionen els altres i han imitat el que veien: el to de veu, el contacte visual, les expressions facials, els temes de conversa considerats "normals". Han après guions socials com qui aprèn un idioma estranger: de manera conscient, amb esforç i amb la por constant de cometre un error.

El problema del camuflatge és que és brutalment esgotador. Mantenir aquesta actuació constant, dia rere dia, any rere any, té un cost psicològic enorme. Aquest esgotament sol presentar-se com ansietat crònica, burnout inexplicable o episodis depressius que no responen bé als tractaments convencionals. Molts dels meus pacients del Bages, de l'Alt Urgell i de la resta de Catalunya han estat anys tractant-se l'ansietat o la depressió sense que ningú investigués si hi havia un TEA no diagnosticat al darrere.

Per què el diagnòstic tardà d'autisme és tan freqüent?

Durant dècades, els criteris diagnòstics del TEA es van construir a partir d'una imatge molt concreta: nens (sobretot nens, no nenes) amb dificultats evidents de comunicació i conductes molt visibles. Això va deixar fora totes les persones que no encaixaven en aquest perfil estereotipat.

Les dones amb autisme, en particular, han estat especialment infradiagnosticades. El seu perfil de camuflatge sol ser molt més elaborat que el dels homes, i sovint els professionals amb qui han consultat han passat per alt el TEA perquè "no semblava" que tinguessin autisme. La investigació dels últims anys ha corregit parcialment aquesta situació, però encara hi ha molt camí per recórrer.

A tot Catalunya —i especialment en zones com el Bages o l'Alt Urgell, on l'accés als serveis especialitzats és més limitat— el diagnòstic d'autisme en adults sovint arriba per la via privada, quan la persona ja porta molts anys buscant respostes. A la meva consulta a Manresa i a La Seu d'Urgell, i també online, ofereço un espai per iniciar aquest procés de comprensió.

Autisme i comorbiditats: ansietat, depressió i TDAH

Una de les realitats que cal entendre sobre l'autisme en adults és que gairebé mai ve sol. Les comorbiditats psicològiques més freqüents són:

• Ansietat crònica: resultat, en gran mesura, de l'esforç constant de camuflatge i de la dificultat de gestionar un entorn imprevisible.
• Depressió: freqüentment vinculada a anys d'incomprensió, de sensació de fracàs social i de no saber per què s'és diferent.
• TDAH: el solapament entre TEA i TDAH és molt significatiu; moltes persones tenen tots dos diagnòstics.
• Burnout autista: un estat d'esgotament profund, diferent del burnout laboral convencional, que apareix quan el cost del camuflatge supera els recursos disponibles.

Treballar psicològicament l'autisme en adults implica sovint atendre primer aquestes capes de malestar secundari, mentre s'acompanya la persona en el procés de (re)conèixer el seu propi funcionament des d'un lloc de respecte i sense vergonya.

Quin valor té rebre un diagnòstic d'autisme a l'edat adulta?

Algunes persones em pregunten si té sentit buscar un diagnòstic quan ja són adultes. La resposta, en la majoria dels casos, és sí, i per raons molt concretes.

Un diagnòstic d'autisme a l'edat adulta proporciona, primer de tot, una explicació. Molts dels meus pacients, quan reben el diagnòstic, descriuen una sensació de profund alleugeriment: "per fi entenc per què tot em costava tant". No és una excusa; és una comprensió que permet deixar enrere anys d'autocrítica injusta.

A més, el diagnòstic obre la porta a estratègies específiques: aprendre a gestionar la càrrega sensorial, a regular les interaccions socials de manera que no deixin tan exhaust, a comunicar les pròpies necessitats als entorns laborals i relacionals. Permet, en definitiva, construir una vida que s'ajusti millor a com un és —en lloc de continuar intentant ser algú que no s'és.

Si et trobes reconeixent-te en el que has llegit fins aquí i vius a Manresa, al Bages, a La Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell o a qualsevol punt de Catalunya, t'animo a posar-te en contacte. La primera visita no implica cap compromís i té un cost de 60€. Pots contactar-me per WhatsApp al 611 75 70 76 i t'atendré en català, castellà o anglès.

Com és la teràpia psicològica per a adults amb autisme?

La psicoteràpia amb adults autistes no segueix un model únic. No es tracta d'ensenyar a "comportar-se com un neurotípic" —això seria exactament el contrari del que necessites. El que faig a la meva consulta és:

• Crear un espai segur on les teves particularitats no necessiten justificació ni disculpa.
• Acompanyar el procés de comprensió del teu propi funcionament: com processes la informació, quines situacions et costen més i per què.
• Treballar les comorbiditats associades: ansietat, depressió, burnout autista.
• Explorar estratègies pràctiques per gestionar la vida quotidiana amb menys desgast.
• Explorar les relacions i la comunicació des d'un marc de neurodivergència, no de dèficit.

Atenc presencialment a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i també online per a qui prefereixi la comoditat de casa o que visqui en un altre punt de Catalunya o de l'Estat.