Desig sexual baix en la parella: per què passa i com recuperar-lo

Quan una parella m'explica que fa mesos —o anys— que la vida sexual ha quedat en un segon pla, sovint el primer que sento darrere les seves paraules és la vergonya. Vergonya de parlar-ne, vergonya que passi, vergonya que l'altre se'n adoni. I just en aquell moment és quan els dic el que primer necessiten escoltar: la falta de desig sexual en la parella és una de les dificultats més comunes que existeixen, i tenir-la no diu res de vosaltres com a persones ni com a parella. Sí diu, en canvi, que val la pena mirar-ho de prop.

En més de vuit anys acompanyant parelles a Manresa, a La Seu d'Urgell i en format online per a persones de tot el Bages i Catalunya, he vist com la pèrdua de desig sexual segueix uns patrons molt recognoscibles. Quan s'entenen, la situació deixa de semblar tan opaca i comença a semblar manejable.

El desig sexual fluctua, i això és completament normal

Una de les primeres coses que treballo amb les parelles és desfer un mite molt arrelat: que el desig sexual hauria de ser constant, simultani i espontani en tots dos membres de la parella. No funciona així. El desig sexual —com l'energia, l'humor o la motivació— varia al llarg del temps, entre persones i fins i tot en la mateixa persona depenent del moment vital.

Que en un moment donat un membre de la parella tingui més ganes que l'altre no és, per si sol, cap problema. El problema apareix quan la diferència de desig es fa crònica, quan genera un patró de demanda i rebuig que fa mal, o quan el tema es converteix en un territori tan carregat que la parella deixa de parlar-ne. En aquests casos, sí que val la pena buscar ajuda.

El que sí que podem dir és que el desig sexual baix en la parella —entès com una reducció sostinguda de les ganes d'intimitat sexual— és una realitat molt freqüent. I que les seves causes gairebé mai són un misteri: solen estar davant nostre si sabem on mirar.

Causes freqüents de la baixada de desig sexual en la parella

A la meva pràctica clínica, les causes de la falta de desig sexual en la parella no solen presentar-se soles: acostumen a aparèixer entrellaçades. Però distingir-les ajuda a saber per on treballar.

• Estrès i sobrecàrrega: és la causa número u. Quan el cervell percep que ha de gestionar amenaces —laboral, econòmica, familiar— posa la sexualitat en pausa. No és qüestió de voluntat: és fisiologia. Moltes persones del Bages i la Catalunya Central que atenc estan atrapades en espirals de cansament que deixen la intimitat per a "un dia que tingui energia". Aquell dia sovint no arriba sol.
• Rutina i predictibilitat: la novetat és un dels grans activadors del desig. Quan la vida sexual segueix sempre el mateix guió —o quan ha desaparegut del guió— l'anticipació desapareix i, amb ella, les ganes. No cal que sigui res dramàtic; de vegades un petit canvi de context ja mou alguna cosa.
• Conflictes relacionals no resolts: és molt difícil desitjar algú amb qui estàs enfadat o amb qui sents que no et veus. El ressentiment acumulat, les discussions que es repeteixen sense resoldre's, o la sensació de no ser escoltat actuen com un antiafrodísiac molt eficaç. La connexió emocional i la connexió sexual no van per camins separats.
• Factors hormonals i de salut: la menopausa, el postpart, els canvis de pes, certes malalties cròniques i alguns medicaments —especialment antidepressius i anticonceptius hormonals— afecten directament el desig sexual. Quan sospito que hi pot haver un component orgànic, sempre recomano una revisió mèdica paral·lela al treball psicològic.
• Etapes vitals d'alta demanda: la criança d'infants petits, la cura de pares grans, un canvi laboral important o un dol recent redueixen l'energia disponible per a tot, inclosa la intimitat. No és que la parella no es vulgui; és que els recursos emocionals estan esmerçats en un altre lloc.
• Imatge corporal i autoestima: la relació amb el propi cos influeix profundament en com una persona es permet ser desitjada o desitjar. Quan algú no es sent còmode en el seu cos —per qualsevol motiu— tendeix a retreure's de la intimitat, de vegades sense adonar-se'n del tot.

Desig espontani i desig responsiu: una distinció que ho canvia tot

Una de les explicacions que veig que té més impacte a les meves sessions és la distinció entre desig espontani i desig responsiu. És un concepte que prové de la investigació en sexologia i que, quan l'entenen, moltes parelles senten que alguna cosa encaixa.

El desig espontani és el que tothom imagina quan pensa en el desig sexual: ganes que apareixen "del no-res", sense que hi hagi cap estímul previ. Surt sol. Moltes persones el tenen especialment en les primeres etapes d'una relació o en situacions de novetat.

El desig responsiu, en canvi, apareix com a resposta al contacte, la caricia, l'atmosfera íntima o la connexió emocional. Primer ve el contacte, i llavors apareixen les ganes. No al revés. Molta gent —i especialment moltes dones, tot i que no exclusivament— funcionen majoritàriament amb desig responsiu. I durant anys han pensat que alguna cosa fallava en elles, quan el que passava és que esperaven un tipus de desig que no era el seu.

Entendre quin tipus de desig té cadascú dins de la parella canvia completament la manera d'abordar la situació. Si un espera que les ganes li apareguin espontànies i no arriben, i l'altre necessita contacte i connexió per activar el seu desig, el resultat és una parella atrapada en un cercle d'espera mútua que no va a cap lloc.

Com abordar la falta de desig sexual en la parella: per on començar

No hi ha una fórmula única, però sí uns principis que funcionen de manera consistent a la meva consulta:

• Parlar-ne sense culpa ni reproches: sembla obvi, però és el pas que més costa. La conversa sobre el desig sexual sol estar carregada de por al rebuig, a la comparació o a ferir l'altre. Quan una parella aconsegueix parlar-ne des de la curiositat i no des de l'acusació, ja ha fet el 50% del camí.
• Eliminar la pressió i l'obligació: la pressió —implícita o explícita— és el major inhibidor del desig, especialment per a les persones amb desig responsiu. Quan la intimitat sexual es percep com una obligació o una prova de la relació, les ganes desapareixen. Desfer aquesta associació és fonamental.
• Cultivar la connexió emocional diària: el desig sexual rarament existeix aïllat de la resta de la relació. Les parelles que mantenen moments de connexió no sexual —conversa real, contacte físic no-sexual, riure junts— tendeixen a tenir una vida íntima més viva. No cal grans gestos: els petits gestos quotidians construeixen el terreny on pot créixer el desig.
• Introduir novetat de manera progressiva: no cal que sigui res extraordinari. De vegades canviar el moment del dia, la llum, el lloc, o simplement proposar quelcom diferent del que és habitual és suficient per moure alguna cosa. La novetat activa l'anticipació, i l'anticipació activa el desig.
• No esperar les ganes per iniciar el contacte: especialment per a les persones amb desig responsiu, esperar tenir ganes per iniciar el contacte és esperar indefinidament. De vegades és més útil decidir connectar i deixar que les sensacions apareguin en el procés.

Si sou una parella de Manresa, el Bages, La Seu d'Urgell o d'altres punts de Catalunya i sentiu que la situació porta massa temps sense moure's, no cal esperar que s'arregli sola. A la meva consulta treballo amb parelles presencialment i en format online, amb una primera visita sense compromís a 60€ la sessió. Podeu escriure'm directament per WhatsApp al 611 75 70 76.

Quan la falta de desig sexual requereix acompanyament professional

Hi ha situacions en les quals el treball per compte propi no és suficient i en les quals l'acompanyament d'un psicòleg especialitzat en sexualitat de parella marca la diferència:

• Quan la reducció del desig sexual porta més de sis mesos i no millora malgrat els intents de la parella.
• Quan la situació ha generat un patró de demanda i evitació que fa mal als dos membres de la parella.
• Quan hi ha dolor físic associat a les relacions sexuals (disparèunia, vaginisme) que requereix un abordatge combinat mèdic i psicològic.
• Quan el tema s'ha convertit en un tabú que la parella ja no pot parlar sense que acabi en discussió o en silenci.
• Quan un membre de la parella sospita que hi ha alguna cosa més profunda darrere —una experiència traumàtica anterior, ansietat sexual, una qüestió d'orientació o identitat no resolta.

En tots aquests casos, treballar amb un professional no és un signe que la parella hagi fracassat: és exactament el contrari. És una decisió de cuidar la relació de manera activa. A la meva consulta a Manresa i a La Seu d'Urgell, i en sessions online per a parelles de tot Catalunya, acompanyo parelles en aquest procés amb un enfocament càlid, sense judicis i adaptat a la realitat de cadascú.

La diferència de desig sexual a la parella: quan un vol més que l'altre

Una situació especialment dolorosa és quan la diferència de desig és persistent i molt marcada entre els dos membres de la parella. La persona amb més desig pot sentir-se rebutjada, poc desitjable o frustrada. La persona amb menys desig pot sentir-se pressionada, culpable o vigilada. Tots dos pateixen, però des de llocs molt diferents.

El que aprenc una vegada i una altra a la meva consulta és que en la discrepància de desig sexual rarament hi ha un "culpable". Hi ha dues persones amb necessitats legítimes que han entrat en un patró que les fa mal a tots dos. La sortida no és que un dels dos cedeixi contínuament o que l'altre renunciï a les seves necessitats: és trobar un espai compartit que respecti tots dos.

Quan la parella arriba a aquest punt —on la negociació autònoma ja no funciona— el treball terapèutic aporta alguna cosa que no poden tenir sols: una perspectiva externa, eines concretes i un espai segur on les dues veus tinguin el mateix pes.