Dol migratori: quan marxar costa molt més del que semblava

Fa uns mesos em va arribar a la consulta una noia que havia viscut deu anys a l'estranger i que acabava de tornar a Catalunya. Em deia, amb una certa sorpresa de si mateixa: "Hauria d'estar contenta, he tornat a casa. Però em sento buida." El que descrivia aquesta pacient té un nom: dol migratori. I és molt més freqüent del que ens pensem, tant en les persones que marxen com en les que tornen.

Com a psicòleg sanitari col·legiat (nº 26039) amb més de vuit anys d'experiència, he acompanyat persones del Bages, de l'Alt Urgell, de Catalunya i de tot l'Estat —moltes d'elles en sessions online— que estaven passant per un procés de dol relacionat amb la migració. Algunes havien emigrat per motius econòmics, d'altres per amor, d'altres per una oportunitat laboral que semblava indefugible. El que totes tenien en comú era una sensació de pèrdua difusa, de no acabar d'encaixar en cap lloc, d'estar dividides entre dos mons sense pertànyer completament a cap dels dos.

Què és el dol migratori: molt més que enyorança

El dol migratori és el conjunt de pèrdues emocionals, identitàries i relacionals que experimenta una persona quan emigra. No es tracta simplement d'enyorar casa: és un procés psicològic profund que afecta la manera com ens veiem a nosaltres mateixos, com ens relacionem amb els altres i com entenem el lloc que ocupem al món.

El que el fa especialment complex és que, a diferència del dol per mort, en el dol migratori allò que s'ha perdut continua existint. La família és allà. El barri de la infància és allà. La llengua, els olors, el paisatge: tot continua existint, però és geogràficament inaccessible. Aquesta ambivalència —saber que existeix però no poder-hi accedir— genera un dolor particular que és difícil de processar. I quan el país d'acollida comença a ser familiar, sovint apareix un segon dol: el de sentir-se estranger en el lloc d'origen quan s'hi torna.

A la meva consulta de Manresa i a La Seu d'Urgell, atenc persones de procedències molt diverses que comparteixen aquesta experiència: catalans que han tornat de l'estranger, persones d'Amèrica Llatina que porten anys a Catalunya i que segueixen sense acabar de trobar el seu lloc, professionals que s'han desplaçat pel Bages o per l'Alt Urgell i que s'han quedat en una mena de terra de ningú identitària.

Les set pèrdues del dol migratori

Quan parlem de dol migratori no parlem d'una sola pèrdua sinó de moltes pèrdues simultànies. Això és el que el fa tan esgotador: no hi ha un sol dol a processar, sinó molts a la vegada. A la meva feina clínica, identifico habitualment set àmbits de pèrdua:

• La família i la xarxa afectiva: els pares, els germans, els amics de tota la vida. Les persones amb qui compartíem el dia a dia i que ara veiem només en pantalles o en visites espaïades.
• La llengua: no només com a vehicle de comunicació, sinó com a espai emocional. Moltes persones em diuen que en la llengua d'origen poden ser ells mateixos d'una manera que en l'altra llengua no aconsegueixen del tot.
• La cultura i els costums: les festes, el menjar, els rituals quotidians, la manera de relacionar-se socialment. Coses que semblaven invisibles perquè eren l'aire que es respira, i que es fan enormes quan falten.
• El paisatge i el territori: el barri on vam créixer, la llum d'un lloc concret, els sons del carrer. La geografia emocional que porta inscrita la memòria del cos.
• L'estatus social i professional: moltes persones que emigren han de recomençar des de zero laboralment, o veuen com els seus títols o la seva experiència no es reconeixen de la mateixa manera en el nou país. Aquesta davallada d'estatus és una pèrdua real i dolorosa.
• El sentit de pertinença: la sensació de ser del lloc, de conèixer les regles no escrites, de no haver de demostrar res. Quan emigres, passes a ser «l'estranger», i reconstruir un sentit de pertinença en un nou context requereix temps i energia.
• La identitat: qui ets quan no ets de cap lloc del tot? Moltes persones que porten anys fora del país d'origen experimenten una crisi identitària profunda, especialment quan tornen i s'adonen que ja no encaixen exactament on creien que encaixarien.

Símptomes del dol migratori que cal reconèixer

El dol migratori no sempre s'assembla a la tristesa clàssica. De vegades es manifesta d'una manera que costa d'identificar, i això fa que moltes persones triguin molt a buscar ajuda, perquè no saben del tot el que els passa.

Els símptomes més freqüents que observo a la meva consulta inclouen:

• Nostàlgia intensa i recurrent, especialment en dates assenyalades (festes, aniversaris, estius)
• Tristesa persistent o buits emocionals difícils d'explicar
• Ansietat i hipervigilància, especialment en els primers mesos d'adaptació
• Irritabilitat i canvis d'humor que sorprenen la pròpia persona
• Dificultats per dormir o son poc reparador
• Soledat paradoxal: estar envoltat de gent i sentir-se profundament sol
• Símptomes físics: cefalees, tensió muscular, problemes digestius sense causa mèdica clara
• Dificultat per concentrar-se o per prendre decisions
• Sensació d'irrealitat o de viure en un parèntesi permanent
• Culpa per haver marxat —o per estar bé estant fora—

Si et reconeixes en dos o més d'aquests símptomes, és important que sàpigues que no estàs exagerant i que no és una qüestió de voluntat: estàs experimentant un procés de dol real que necessita espai i, de vegades, acompanyament professional.

El dol migratori en la tornada: quan tornar a casa no és el que esperaves

Hi ha un aspecte del dol migratori que sovint sorprèn molt les persones que el viuen: el dol de la tornada. Quan una persona que ha emigrat torna al país d'origen, de vegades descobreix que no encaixa del tot on pensava que encaixaria. El lloc ha canviat. Les persones han canviat. I ella mateixa ha canviat tant que el retorn no és una restauració sinó una nova adaptació.

Acompanyo persones de Manresa, del Bages i de tot Catalunya que han passat anys fora —a Europa, a Amèrica, a altres comunitats autònomes— i que en tornar han sentit que estaven perdent el lloc d'adopció que havia estat la seva llar durant anys, sense recuperar del tot el lloc d'origen. Aquesta experiència, que en la literatura psicològica s'anomena «dol per retorn» o «reverse culture shock», és una de les formes de dol migratori menys reconegudes i, per a mi, una de les més importants d'acompanyar en teràpia.

Com treballo el dol migratori en teràpia psicològica

El dol migratori no s'elimina ni s'esborra. El que la teràpia permet és integrar-lo: construir una identitat nova que sigui capaç de contenir tant l'origen com el present, sense haver de triar entre els dos i sense quedar-se bloquejat en la pèrdua.

Quan acompanyo una persona que travessa un dol migratori, el primer que faig és donar nom al que sent i validar-lo. Moltes persones arriben a la consulta sentint-se culpables per estar malament, perquè «al cap i a la fi van triar marxar» o perquè «haurien d'estar contents d'haver aconseguit el que volien». El judici implícit que elles mateixes es fan és una de les coses que més pesa.

Després, el treball terapèutic es concentra en diverses àrees: l'exploració de les pèrdues concretes i el seu impacte emocional; la gestió de l'ambivalència (el neguit de voler estar en dos llocs alhora); la reconstrucció del sentit de pertinença en el nou context; el manteniment actiu dels vincles amb l'origen sense que es converteixin en una font d'angoixa; i el treball sobre la identitat, per ajudar la persona a construir un «jo» que integri totes les seves capes culturals i vitals.

Si ets a Catalunya —a Manresa, al Bages, a La Seu d'Urgell o a l'Alt Urgell— pots venir a la consulta presencialment. Si ets a qualsevol altre punt d'Espanya o a l'estranger, la teràpia online és igual d'efectiva i té l'avantatge afegit de poder fer-se en la teva pròpia llengua. Atenc en català, castellà i anglès, cosa que, en el context del dol migratori, pot ser important.

La primera visita és sense compromís i les sessions costen 60€, tant en format presencial com online. Si creus que el que sents podria ser un dol migratori, no esperes a estar molt malament per demanar ajuda: la teràpia és útil en qualsevol moment del procés.

Quan el dol migratori necessita acompanyament professional

No totes les persones que emigren necessiten teràpia. Moltes travessen el procés d'adaptació amb el suport de la família, dels amics i del pas del temps. Però hi ha situacions en què l'acompanyament psicològic marca la diferència:

• Quan la tristesa o l'ansietat s'allarguen més de sis o vuit mesos sense millorar
• Quan els símptomes interfereixen amb la feina, la parella o les relacions socials
• Quan la persona es troba atrapada en un bucle de culpa o de «i si hagués quedat?»
• Quan la migració ha coincidit amb altres pèrdues (trencament de parella, mort d'un familiar, pèrdua de feina)
• Quan el dol migratori ha derivat en símptomes d'ansietat o depressió que no remeten
• Quan la persona se sent completament incompresa per l'entorn i incapaç de parlar del que sent

Si et trobes en alguna d'aquestes situacions, t'invito a escriure'm per WhatsApp (611 75 70 76) o a passar per la consulta. A Manresa et trobaràs a Carretera de Vic, 22, 4t pis. A La Seu d'Urgell, al carrer Sant Ot, 1. I si prefereixes l'opció online, podem fer la primera visita des d'on siguis.