El dol gestacional i perinatal: un dolor real que mereix espai

Una de les coses que més em crida l'atenció en la meva pràctica clínica és la freqüència amb què persones que han patit una pèrdua gestacional o perinatal arriben a consulta amb mesos —o anys— de dolor sense nomenar. Un avortament espontàni viscut en silenci, una mort perinatal que l'entorn va intentar "superar de pressa", una interrupció de l'embaràs per causes mèdiques que ningú va saber com acompanyar. El dol gestacional i perinatal és real, és profund, i amb massa freqüència no rep el reconeixement que mereix.

Parlem d'una realitat que afecta moltes famílies de Catalunya, del Bages, de l'Alt Urgell i de tot arreu, però que sovint queda enterrada sota un silenci social incòmode. En aquest article vull explicar què és el dol gestacional i perinatal, per què és tan difícil de travessar en soledat, i com pot ajudar un acompanyament psicològic especialitzat.

Què és el dol gestacional i perinatal

El dol gestacional engloba les pèrdues que es produeixen durant l'embaràs: avortaments espontànis en qualsevol trimestre, morts fetals intrauterines, o interrupcions de l'embaràs per diagnòstic de malformació o malaltia greu en el fetus. El dol perinatal amplia aquest marc i inclou també la mort del nadó durant el part o en els primers dies i setmanes de vida.

Totes aquestes situacions comparteixen una característica essencial: es perd alguna cosa que existia molt més enllà del cos. Es perd un futur imaginat, una identitat com a mare o pare que s'estava construint, una vida que ja tenia nom o projectes. Quan la gent de l'entorn diu "era tan d'hora que gairebé no t'hi havies enganxat", no entenen que l'enganxament emocional a un bebè comença molt abans del primer moviment, i de vegades fins i tot abans de quedar-se embaràssada.

Per què el dol per una pèrdua gestacional és tan invisible

El dol per la mort d'una persona adulta té rituals socials: el funeral, el condol, les visites, les mencions. El dol gestacional i perinatal, en canvi, sovint no té res d'això. La majoria de les vegades, l'entorn no va arribar a coneixer el bebè. De vegades, ni tan sols sabia que hi havia un embaràs. I fins i tot quan ho sabia, les paraules que arriben —amb la millor intenció del món— acostumen a minimitzar en lloc d'acompanyar:

• "Podreu tornar a intentar-ho."
• "Era massa aviat, no t'hi havies d'enganxar tant."
• "Al menys no has patit massa, va ser molt ràpid."
• "Segur que hi havia alguna cosa que no anava bé."
• "Ara descansa i ja vindran temps millors."

Totes aquestes frases, per ben intencionades que siguin, envien el mateix missatge implícit: el teu dolor hauria de ser menor del que és. I quan una persona que està vivint un dol gestacional rep reiteradament aquest missatge, aprèn a amagar el dolor, a "tirar endavant" sense haver-lo processat, a fer com si hagués passat poca cosa. El resultat, a mig termini, pot ser un dol complicat o una ansietat i depressió que es consoliden sense que la persona entengui del tot per què.

El que se sent: emocions freqüents en el dol perinatal

No hi ha una forma "correcta" de viure el dol gestacional i perinatal. Cada persona el viu a la seva manera, i la variabilitat és enorme. Però sí que hi ha algunes emocions que apareixen amb molta freqüència a la consulta, i que és útil nominar perquè moltes persones les viuen com a "estranyes" o "inadequades":

• Culpa: "Hauria d'haver fet alguna cosa diferent." La culpa és gairebé universal en el dol gestacional, i rarament té base real. El cos no ha fallat; ha passat alguna cosa que sovint no té explicació.
• Ràbia: Cap a l'entorn que no entén, cap al cos, cap a les persones embarassades o amb fills petits que ens envolten, cap a una injustícia que no té explicació racional. La ràbia en el dol és legítima.
• Buit físic: Sobretot després d'una pèrdua tardana o d'una mort perinatal, el cos enregistra l'absència del bebè d'una manera molt concreta. Alguns m'expliquen que noten els braços buits.
• Tristesa en onades: El dol perinatal no sol ser una tristesa lineal. Apareix i desapareix, es reactiva en dates significatives, sorprèn quan semblava que s'estava millor.
• Ansietat anticipatòria: La por a un futur embaràs, la dificultat de tornar a confiar en el propi cos, la hipervigilancia que arriba amb una nova gestació.
• Aïllament: La sensació que ningú entén el que s'està vivint, i la tendència a retirar-se socialment per evitar haver de donar explicacions o de fingir que "tot va bé".

El dol gestacional en parella: quan cada membre el viu diferent

Una de les dimensions que veig amb més freqüència a la consulta —i que causa molts conflictes innecessaris— és la diferència en com cada membre de la parella viu el dol per una pèrdua gestacional o perinatal. No perquè un senti més que l'altre, sinó perquè ho expressen i ho processen de maneres molt diferents.

La persona que ha viscut la pèrdua al propi cos sol tenir una connexió física molt directa amb la pèrdua. L'altra persona —el pare, la segona mare, la parella— pot sentir que "no té dret" a estar tan malament com l'altra, o pot mostrar el dol d'una manera més funcional i activa que l'entorn interpreta erròniament com a "no estar afectat". El resultat pot ser una soledat intensa dins de la pròpia relació: cada persona porta el seu dolor en solitari per no sobrecarregar l'altra.

En els acompanyaments que faig a Manresa i a La Seu d'Urgell, treballo tant en individual com en parella. De vegades, unes poques sessions conjuntes permeten que els dos membres de la parella es reconeguin en el dolor de l'altre i recuperin la capacitat de ser-se mútua suport.

Com acompanyar el dol perinatal des de la psicologia

La terapèutica per al dol gestacional i perinatal no té com a objectiu "superar" la pèrdua en el sentit d'oblidar-la. L'objectiu és integrar-la: que la pèrdua tingui un lloc en la història de la persona, que el dolor pugui ser expressat i elaborat, i que la persona pugui continuar vivint la seva vida —incloent-hi la possibilitat d'un futur embaràs— sense que el dol la paralitzi.

A la meva consulta treballo el dol perinatal des d'un enfocament integrador que combina:

• L'exploració i l'expressió emocional en un espai segur i sense judici.
• La validació de la pèrdua i del dol, per petits que semblin els temps de gestació.
• El treball de la culpa i de les creences irracionals que sovint acompanyen la pèrdua gestacional.
• L'acompanyament en la decisió de tornar a intentar un nou embaràs, si és el cas, i en la gestió de l'ansietat que això suposa.
• El suport a la dinàmica de parella, quan el dol està generant distanciament o conflicte.

La primera visita és sempre una conversa sense compromís, on m'expliques què has viscut i on veiem junts quin tipus d'acompanyament s'adapta millor a la teva situació. El preu de la sessió és de 60 €, tant en format presencial com online. Atenc en català, castellà i anglès.

El dol gestacional repetit: quan hi ha més d'una pèrdua

Hi ha persones que arriben a la consulta després de dos, tres o més avortaments espontànis. Cada nova pèrdua no esborra les anteriors: s'afegeix a un dolor que ja és acumulat, i que cada vegada resulta més difícil de sostenir. La família i l'entorn, esgotats de no saber què dir, de vegades es retiren sense voler. Les parelles pateixen una pressió enorme. I la persona que viu les pèrdues pot començar a sentir que el seu cos és un lloc perillós o tratïdor.

Treballar psicològicament el dol gestacional repetit requereix un ritme i una sensibilitat particulars. No és només processar la pèrdua més recent, sinó revisar les anteriors que potser van quedar sense espai. Si esteu vivint aquesta situació des de qualsevol punt del Bages, de Catalunya o en format online, us convido a contactar-me.