EMDR en nens i adolescents: com s'adapta el protocol i per a qui funciona

Quan els pares m'expliquen per primera vegada que el seu fill ha viscut alguna cosa difícil —un accident, una situació d'assetjament, una pèrdua, alguna cosa que el nen no vol explicar però que s'ha instal·lat com una ombra en el seu dia a dia— sovint arriben amb una pregunta al cap: "Amb quina edat es pot fer EMDR?" La resposta que els dono sempre els sorprèn una mica: l'EMDR es pot adaptar per a nens molt petits, i jo ho treballo habitualment des dels 6 anys.

L'EMDR —Desensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars— és una teràpia psicològica basada en l'evidència que va ser dissenyada inicialment per a adults, però que al llarg de les últimes tres dècades ha estat adaptada, investigada i validada per a la població infantil i adolescent. Avui és una de les eines que faig servir més freqüentment quan treballo amb menors que han viscut experiències traumàtiques o que han desenvolupat pors i ansietats que no cedeixen amb els anys.

Per què l'EMDR és especialment útil en nens

El cervell infantil té una plasticitat extraordinària. Això és una gran fortalesa, però també significa que les experiències doloroses —quan no es processen adequadament— poden deixar empremta de manera ràpida i profunda. Un nen que ha viscut un accident de cotxe pot deixar de dormir sol, negar-se a pujar en vehicle o tenir atacs de pànic que els pares no comprenen. Un adolescent que ha patit assetjament pot arribar a la consulta amb una ansietat social tan intensa que ja no va a classe.

La gran aportació de l'EMDR en aquest context és que no requereix que el nen parli extensament del que va passar. A diferència d'aproximacions purament verbals, l'EMDR treballa a través de l'estimulació bilateral —moviments oculars, tocs alternats o sons alternats— mentre el nen manté en ment la imatge o la sensació relacionada amb l'experiència difícil. El cervell fa la resta: activa el seu sistema natural de processament de la informació i transforma el record traumàtic en quelcom que ja no fa tant de mal.

Molts dels nens que em visiten no saben explicar bé el que senten, o senzillament no volen parlar-ne. L'EMDR permet treballar amb imatges, sensacions corporals, dibuixos o fins i tot personatges de ficció quan el nen no té paraules per a allò que ha viscut.

Com s'adapta el protocol EMDR per a menors

El protocol EMDR estàndard es basa en vuit fases: recollida d'historial, preparació, avaluació, desensibilització, instal·lació, exploració corporal, tancament i reavalaució. Aquesta estructura es manté amb nens, però el com es fa canvia radicalment en funció de l'edat i les capacitats de cada nen.

La fase de preparació és clau i sovint més llarga. Abans de treballar els records difícils, cal construir recursos de regulació emocional: el lloc segur, el contenidor, l'equip de recursos interns. Amb nens, això es fa a través de metàfores, joc i imaginació. Demano al nen que imagini un lloc on se sent completament segur i bé —pot ser real o inventat—, que el descrigui i li donin un nom. Molts nens escullen llocs fantàstics: una illa amb dinosaures amics, un castell al núvols, el jardí de l'àvia. Això no té res d'infantil: és una estratègia de regulació emocional molt efectiva que activem amb estimulació bilateral per enfortir la seva accessibilitat en moments de malestar.

Les metàfores i els personatges faciliten l'accés al material difícil. Amb nens i adolescents faig servir sovint la metàfora del tren o la pantalla de cinema per explicar el processament: "Et quedaràs a l'estació mirant passar el tren, no et pujaràs al vagó." Aquesta imatge ajuda el nen a mantenir la distància suficient del record per observar-lo sense ser aclaparat per ell. Amb nens més petits, de vegades treballem amb un ninot o un personatge de còmic que és qui "té la por" i que el nen ajuda a curar.

La participació dels pares es decideix cas per cas. En nens fins als 8 o 9 anys, la presència d'un progenitor a la sessió pot ser molt valuosa: el nen se sent més segur i el terapeuta pot guiar el pare o la mare perquè actuï de recurs de regulació. Amb adolescents, en canvi, normalment és millor treballar individualment, ja que la presència dels pares pot limitar la llibertat del jove per explorar els seus continguts. El que sí que faig sempre és involucrar la família en les sessions inicials de valoració i en les de seguiment, perquè els canvis a casa i a l'escola formen part del resultat del tractament.

La durada de les sessions s'ajusta a l'edat. Amb nens petits, una sessió d'EMDR rarament supera els 30-40 minuts de treball actiu. L'atenció sostenida en nens no funciona igual que en adults, i forçar sessions massa llargues pot generar activació en comptes de processament. Amb adolescents ja es pot treballar en el format d'una hora estàndard.

La freqüència pot ser diferent. En nens, és habitual espaciar les sessions una mica més —cada deu dies o dues setmanes en lloc de setmanalment— per donar temps al sistema nerviós d'integrar el que s'ha treballat. Sovint entre sessions el nen té somnis, dibuixos o jocs espontanis que reflecteixen el processament en curs, i recollir aquestes observacions dels pares és molt útil per al terapeuta.

Per a quins problemes funciona l'EMDR en nens i adolescents

L'EMDR en menors és eficaç per a una àmplia gamma de dificultats, especialment quan hi ha algun tipus d'experiència adversa o traumàtica darrere dels símptomes:

• Pors i fòbies específiques: por a la foscor, als gossos, a les agulles, als metges, als exàmens... Sovint darrere d'una fòbia hi ha un incident concret que l'ha desencadenat i que el nen ni recorda conscientment.
• Traumes puntuals: accidents, hospitalitzacions, intervenció quirúrgica, mort sobtada d'un ésser estimat, incidents violents presenciats.
• Assetjament escolar (bullying): és un dels motius de derivació més freqüents que rebo. L'assetjament repetit deixa una petjada traumàtica significativa que no desapareix per si sola quan acaba la situació.
• Abús o maltractament: l'EMDR és un dels tractaments de primera línia en casos d'abús físic, emocional o sexual en menors, sempre en el marc d'un abordatge integral que inclou coordinació amb serveis socials i familiars quan és necessari.
• Ansietat de separació: molts casos de negativa a anar a l'escola o d'ansietat de separació intensa s'arelen en experiències que han activat el sistema d'alarma del nen de manera persistent.
• Trastorns del son d'origen traumàtic: malsons recurrents, dificultats per adormir-se soles, paràlisi del son en adolescents.
• Dols complicats: la pèrdua d'un progenitor, d'un germà o d'una mascota estimada pot quedar encallada quan el nen no ha tingut els recursos per integrar-la.
• Símptomes somàtics funcionals: mal de panxa recurrent, cefalees, nàusees sense causa orgànica que apareixen en situacions específiques.

L'evidència científica de l'EMDR en menors

L'EMDR en població infantil i adolescent compta amb un suport científic creixent. L'Organització Mundial de la Salut va incloure l'EMDR com a tractament recomanat per al trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) en nens i adolescents en les seves guies de 2013, al costat de la teràpia cognitivo-conductual centrada en el trauma. La Societat Internacional d'Estudis de l'Estrès Traumàtic (ISTSS) i la National Institute for Health and Care Excellence (NICE) del Regne Unit han emès recomanacions similars.

Diversos assaigs clínics aleatoritzats han demostrat que l'EMDR és eficaç per reduir els símptomes de TEPT en nens i adolescents, sovint en menys sessions que altres abordatges. Un dels punts que més valoro de la investigació en població infantil és que els nens mostren una resposta típicament molt ràpida: quan el record traumàtic és relativament recent i el context de vida del nen és estable, el processament pot ser sorprenentment eficient.

Personalment, en la meva pràctica clínica he observat canvis significatius en nens que portaven mesos o anys amb símptomes que no havien cedit amb altres abordatges. No dic que l'EMDR sigui la solució per a tothom —no existeix cap teràpia que ho sigui—, però en el perfil adequat i amb una bona preparació, els resultats poden ser notables.

Els mites que sento més sovint als pares

Quan proposo EMDR per a un fill menor, alguns pares arriben a la visita amb dubtes molt concrets que vull abordar directament:

"És massa petit per fer EMDR." L'edat en si mateixa no és un obstacle. El que cal avaluar és la capacitat del nen per seguir instruccions senzilles, per imaginar llocs i personatges, i per tolerar una mica d'activació emocional amb suport. Des dels 6 anys —i en alguns casos des de menys edat amb protocols molt adaptats— és perfectament viable.

"No se'n recordarà, per tant no li afecta." Aquesta és una de les idees equivocades més perilloses sobre el trauma infantil. El record explícit —saber conscientment que et va passar alguna cosa— i el record implícit —les reaccions emocionals i corporals que el cos guarda— són dues coses completament independents. Un nen pot no recordar conscientment un incident i, tanmateix, tenir el cos i el sistema nerviós en estat d'alerta constant per aquella experiència. L'EMDR treballa precisament a nivell d'aquests registres implícits.

"Parlar-ne pot fer-li mal, és millor no remenar-ho." Entenc la preocupació. Però ignorar un trauma no el fa desaparèixer: el deixa sense processar, i sovint s'expressa a través de símptomes que semblen no tenir relació amb el que va passar. L'EMDR no obliga el nen a reviure el trauma de manera crua: el procés es fa de manera controlada i graduada, construint recursos de seguretat primer i respectant sempre el ritme del nen.

"I si es fa pitjor durant el procés?" És cert que en algunes sessions de processament el nen pot experimentar activació emocional. Per això la fase de preparació és tan important: cal que el nen tingui recursos de regulació sòlids abans de començar el treball de processament. La presència del terapeuta, i de vegades d'un progenitor, ofereix el contenidor necessari perquè el procés sigui segur.

Com és la primera visita per a un nen o adolescent

Quan un pare o mare em contacta per a un fill menor, la primera visita la faig sempre amb els pares, sense el nen. Necessito recollir la història del menor, entendre el context familiar i escolar, i valorar si l'EMDR és l'abordatge adequat o si és millor començar per una altra via. És una sessió d'avaluació i orientació, sense compromís.

Si decidim continuar, la primera sessió amb el nen va dirigida a conèixer-nos, crear vincle i fer una primera aproximació als seus recursos personals. No hi ha pressa per arribar al material difícil: la relació terapèutica amb el nen és la base de tot el que vindrà. Molts nens surten d'aquella primera sessió dient que han jugat i que l'han passat bé. Ja n'estem fent feina.

Atenc nens i adolescents a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i ofereixo sessions de valoració online per a famílies que viuen lluny o que prefereixen un primer contacte des de casa. El preu de la sessió és de 60€ i la primera visita és sense cap mena de compromís.