EMDR: com funciona la teràpia de moviments oculars

La primera vegada que vaig veure una sessió d'EMDR em va sorprendre la seva aparença. Una persona tancant i obrint els ulls mentre els movia d'esquerra a dreta seguint la mà del terapeuta. Res de parlar durant hores del que havia passat. Ni anàlisi cognitiva explícita ni exposició prolongada i detallada. I tot i així, quan aquella sessió va acabar, el record que havia portat durant anys una càrrega emocional gairebé insuportable havia canviat. Havia perdut el verí. Havia quedat integrat.

Des d'aleshores, l'EMDR forma part central de la meva manera de treballar amb el trauma. L'he fet servir amb persones que van viure accidents, abusos, pèrdues traumàtiques, violència, accidents, situacions d'humiliació intensa o creixements en entorns d'alta adversitat. I continua sorprenent-me la seva eficàcia. En aquest article vull explicar-te, amb tota la claredat possible, per què funciona i com es fa.

L'origen de l'EMDR: Francine Shapiro i el descobriment fortuït

L'EMDR —Eye Movement Desensitization and Reprocessing, o Dessensibilització i Reprocessament per Moviments Oculars— va néixer el 1987 de manera gairebé accidental. Francine Shapiro, una psicòloga nord-americana que en aquell moment estava cursant el doctorat, va observar que quan passejava pels pensaments pertorbadors que la rondaven, els moviments espontanis dels seus ulls semblaven reduir la seva intensitat emocional.

Va ser prou científica per no deixar-ho passar com una coincidència. Va dissenyar un primer estudi sistemàtic amb veterans de guerra i víctimes d'abús sexual, i el 1989 va publicar els resultats a la revista Journal of Traumatic Stress: una reducció significativa dels símptomes de trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) en una sola sessió. Els resultats eren tan espectaculars que al principi van generar escepticisme en la comunitat científica. Però les rèpliques van anar confirmant les troballes, i des d'aleshores s'han acumulat desenes d'assajos clínics controlats.

Avui, l'EMDR és reconegut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), per l'American Psychological Association (APA) i per múltiples agències nacionals de salut de tot el món com un tractament de primera línia per al TEPT. No és una teràpia alternativa ni un fenomen de moda: és psicologia clínica basada en l'evidència.

La hipòtesi que ho explica: el model AIP

Però per què funciona exactament? Aquí és on entra la teoria central que sustenta l'EMDR: el model del Processament Adaptatiu de la Informació, conegut per les seves sigles en anglès com a AIP (Adaptive Information Processing).

La idea de partida és que el cervell humà té un sistema innat de processament de la informació que, en condicions normals, integra les experiències noves dins de les xarxes de memòria existents. Quan vivim alguna cosa difícil, el cervell la processa, la connecta amb informació rellevant prèvia —"he sobreviscut coses dures, sóc capaç, els perills passen"— i l'emmagatzema de manera adaptativa: la recordem però ja no ens pertorba com si estigués passant ara.

El problema apareix quan una experiència és massa intensa, massa ràpida o es produeix en un moment en el qual el sistema nerviós no té prou recursos per processar-la. En aquests casos, la memòria queda emmagatzemada de manera disfuncional: fragmentada, carregada d'emocions i sensacions corporals tan vívides com si l'experiència estigués passant en el present. Qualsevol estímul que recordi remotament la situació original —un so, una olor, una mirada, una paraula— pot reactivar tota la resposta traumàtica: el cor s'accelera, el cos es tensa, la ment es bloqueja.

L'EMDR actua directament sobre aquestes memòries disfuncionals, facilitant el processament que no va poder completar-se en el moment. El record no desapareix —segueix accessible—, però perd la seva càrrega pertorbadora i queda integrat de manera adaptativa dins de la història de la persona.

Per què funcionen els moviments oculars? La connexió amb el son REM

La pregunta que em fa més sovint la gent quan li explico l'EMDR és: "Però per què els moviments oculars? Què té a veure moure els ulls amb processar un trauma?"

La resposta més plausible connecta amb el que passa quan dormim. Durant la fase de son REM —la fase en la qual somniem—, els ulls es mouen ràpidament d'una banda a l'altra. I sabem, des de fa dècades, que el son REM és fonamental per al processament emocional de les experiències del dia: el cervell consolida records, integra informació nova amb coneixements antics i, literalment, descarrega la càrrega emocional de les vivències recents. Recordar una cosa que ens havia pertorbat molt al matí sol semblar menys intens a l'endemà d'una bona nit de son; les persones amb privació crònica de REM, en canvi, presenten una dificultat notablement major per regular les emocions.

La hipòtesi és que els moviments oculars laterals de l'EMDR imiten o activen mecanismes similars als del son REM, facilitant que el cervell faci en sessió un processament que normalment ocorre durant la nit. No és l'única explicació possible —també s'han proposat mecanismes com la resposta d'orientació, la connexió inter-hemisfèrica o la reducció de la resposta de por condicionada—, però la connexió REM és la que compta amb més suport empíric fins ara.

I una cosa important: els moviments oculars no són l'ingredient imprescindible. El que importa és l'estimulació bilateral —l'activació alternada dels hemisferis dret i esquerre del cervell. Això es pot aconseguir amb moviments oculars (seguint una mà, una llum o una pantalla), amb taponaments bilaterals (taps suaus alternats a les mans o als genolls), o amb sons alternats als dos oïdes a través d'auriculars. A la consulta faig servir el format que cada persona troba més còmode i efectiu.

El protocol estàndard de 8 fases

L'EMDR no és una sola tècnica sinó un protocol estructurat en vuit fases. Conèixer-les ajuda a entendre per què el procés és segur i rigorós, no una improvisació:

• Fase 1 — Història i planificació del tractament: Exploro la història de la persona, identifico els esdeveniments diana i elaborem un pla de tractament. No totes les memòries pertorbadores es tracten de la mateixa manera ni en el mateix ordre.
• Fase 2 — Preparació: Establim un vincle de confiança sòlid i ensenyo a la persona estratègies de regulació emocional i d'estabilització —el "lloc segur", la respiració, la contenció— que podrà fer servir si en qualsevol moment el procés es torna massa intens. Ningú no comença a processar sense estar prou preparat.
• Fase 3 — Avaluació: Activem la memòria diana: identifiquem la imatge que millor la representa, la cognició negativa associada ("sóc dolent", "no sóc prou bo", "no estic segur"), la cognició positiva que voldríem que fos certa, les emocions presents i les sensacions corporals. Mesurem el nivell de pertorbació (escala SUD) i la credibilitat de la cognició positiva (escala VOC).
• Fase 4 — Dessensibilització: Aquí comença el processament actiu. La persona manté l'atenció sobre la memòria diana mentre realitza sèries de moviments oculars bilaterals. Entre sèrie i sèrie, li pregunto què ha notat —pensaments, imatges, emocions, sensacions— i comencem una sèrie nova des d'allà on ha quedat el processament. Continuem fins que el nivell de pertorbació baixa a 0 o 1.
• Fase 5 — Instal·lació: Un cop dessensibilitzada la memòria, instal·lem la cognició positiva: la vinculem al record original amb nous sets de moviments oculars fins que la persona la sent plenament certa i integrada.
• Fase 6 — Escaneig corporal: Repassem el cos de dalt a baix buscant qualsevol tensió o malestar residual. Si en queda algun, el processem fins a resoldre'l completament. El cos sap coses que la ment no ha verbalitzat.
• Fase 7 — Tancament: Cada sessió tanca de manera segura, tant si s'ha completat el processament com si no. La persona torna a un estat d'equilibri i li explico que entre sessions pot continuar processant de manera espontània —somnis, pensaments nous, canvis en com veu les coses—, i com registrar-ho per portar-ho a la pròxima sessió.
• Fase 8 — Reavaliació: A l'inici de la sessió següent valorem com ha anat la setmana, què ha emergit, com ha quedat la memòria tractada. Assegurem la consolidació dels canvis abans de passar a un nou blanc.

Processar vs. suprimir: una diferència fonamental

Una de les confusions més freqüents que trobo és pensar que l'EMDR ajuda a "oblidar" o a "no pensar-hi". No és així, i és important que ho entenguis.

Suprimir un record traumàtic —apartar-lo activament, no parlar-ne, evitar tot el que el recorda— no és el mateix que processar-lo. La supressió requereix un esforç constant i crònic que esgota els recursos cognitius i emocionals. I el record suprimit no desapareix: queda latent, i reapareix amb intensitat desproporcionada quan la persona menys s'ho espera —un soroll sobtat, una escena d'una pel·lícula, una conversa innocent.

Processar un record amb EMDR significa completar el que el cervell no va poder fer en el moment: integrar l'experiència dins de la història de vida de la persona, connectar-la amb els seus recursos, les seves capacitats de supervivència i el moment present. Quan un record queda ben processat, la persona el pot recordar sense que l'activi: "Sí, allò va passar, va ser molt difícil, però ja va passar. Ara estic aquí, estic bé." La diferència emocional entre un record processat i un de no processat és radical.

Per a quins problemes s'utilitza l'EMDR

L'evidència científica és més sòlida per al TEPT, però la pràctica clínica i la recerca han anat expandint les indicacions de l'EMDR molt més enllà del trauma de guerra o l'abús. A la meva consulta faig servir EMDR per treballar:

• Trauma i TEPT: accidents, agressions, catàstrofes, abusos sexuals, testimoniatge de violència, experiències mèdiques traumàtiques
• Trauma complex i trauma de desenvolupament: adversitat crònica a la infància, negligència emocional, criança en entorns impredictibles o hostils
• Fòbies específiques: por a les agulles, als animals, a volar, a l'altura, als entorns mèdics
• Ansietat i atacs de pànic: especialment quan hi ha un incident desencadenant identificable
• Dol complicat: pèrdues que no s'han pogut integrar, morts sobtades, pèrdues perinatals
• Baixa autoestima i creences negatives arrelades: "no sóc prou bo", "no mereig amor", "sempre faré les coses malament"
• Depressió vinculada a experiències traumàtiques passades
• Angoixa per malaltia o procediments mèdics pertorbadors

L'EMDR no és la resposta a tot. Hi ha situacions on altres enfocaments són més adequats o on cal una fase prèvia d'estabilització. Però per a tot el que implica memòries que continuen pertorbant en el present, és l'eina que trobo més potent i eficient.

L'evidència científica: OMS, APA i dècades de recerca

No em basta amb que una cosa em funcioni a la consulta. Necessito que estigui avalada per la recerca. I en el cas de l'EMDR, ho està de manera robusta.

L'Organització Mundial de la Salut va incloure l'EMDR en les seves guies de tractament del TEPT l'any 2013, situant-lo al costat de la TCC centrada en el trauma com un dels dos únics tractaments psicoterapèutics amb evidència suficient. L'American Psychological Association (APA), el Departament de Veterans Affairs dels EUA, el National Institute for Health and Care Excellence (NICE) britànic i moltes altres agències de salut de referència han fet el mateix.

Els metaanàlisis publicats mostren de manera consistent que l'EMDR és eficaç per reduir els símptomes de TEPT, que els efectes es mantenen en el temps, i que la seva eficàcia és comparable o superior a la de la teràpia d'exposició prolongada, sovint amb menys sessions i amb millor tolerabilitat per part dels pacients —perquè requereix menys exposició narrativa detallada al record traumàtic.

I, malgrat que els mecanismes exactes continuen sent objecte d'investigació activa, el debat científic actual no és si l'EMDR funciona —això ja està resolt—, sinó com i per què funciona exactament.

Com és una primera sessió d'EMDR amb mi

Si et planteges iniciar un procés EMDR a la meva consulta, vull que sàpigues que la primera sessió no és de processament. És una sessió de valoració, d'escolta i de construcció de la relació terapèutica.

T'explicaré en detall com funciona l'EMDR, et deixaré fer preguntes i resoldré tots els dubtes. Junts, explorarem la teva història i identificarem quines són les experiències que seria més útil treballar. Parlarem de recursos, d'estabilitat actual i de si hi ha alguna cosa que cal preparar abans de començar el processament pròpiament dit.

Ningú no comença a reviure records difícils sense estar preparat. El ritme el marquem entre els dos, i la seguretat de la persona és sempre la prioritat absoluta.

Atenc presencialment a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1). També faig sessions d'EMDR en format online per videotrucada —amb estimulació bilateral visual a través de la pantalla o amb taponaments bilaterals que la persona pot fer ella mateixa— per a persones de tot Catalunya i de l'Estat. El preu de la sessió és de 60€, i la primera visita és sense cap compromís.