Informe clínic vs informe pericial: diferències clau i quan necessites cadascun

Dos documents, dues finalitats molt diferents

Quan parlem d'informes psicològics, el primer error habitual és creure que n'hi ha un de sol i que serveix per a tot. No és així. Un informe clínic i un informe pericial responen a preguntes diferents, s'elaboren amb metodologies diferents i tenen audiències completament distintes.

L'informe clínic és un document assistencial: neix de la relació terapèutica i té com a objectiu descriure l'estat psicològic d'una persona per orientar el seu tractament o comunicar-lo a un altre professional de la salut. L'informe pericial, en canvi, respon a una pregunta jurídica concreta i ha de poder sostenir-se davant d'un jutjat, incloent-hi el contrainterrogatori de la part contrària.

En la meva pràctica com a psicòleg a Manresa, he vist casos on una persona presentava al jutjat l'informe del seu terapeuta pensant que era suficient, i el jutge li donava menys valor del que esperava. No perquè l'informe fos dolent, sinó perquè no era el document adequat per a aquell context.

Què conté un informe clínic i per a qui és útil

L'informe clínic recull el que sap el psicòleg sobre el pacient des del punt de vista terapèutic. En termes generals, inclou:

• Les dades d'identificació i el motiu de consulta
• El diagnòstic o la impressió diagnòstica, si n'hi ha
• L'evolució observada al llarg del tractament
• Les tècniques o enfocaments utilitzats
• L'estat actual de la persona i el pronòstic

Aquest document és útil per a moltes coses: que el teu metge de capçalera entengui per quin procés estàs passant, que un nou terapeuta pugui fer-se una idea del recorregut anterior, o que un servei social tingui informació rellevant sobre el teu estat.

El que l'informe clínic no pot fer és substituir un dictamen pericial en un procediment judicial. No perquè sigui menys rigorós, sinó perquè no ha estat elaborat amb la metodologia que el sistema judicial exigeix per considerar-lo prova tècnica especialitzada.

Què és un informe pericial psicològic i per a qui va dirigit

L'informe pericial psicològic és un document tècnic elaborat per un psicòleg que actua com a perit —és a dir, com a expert independent al servei de la veritat jurídica, no de cap de les parts. La seva funció és respondre a una pregunta concreta que el jutjat no pot resoldre sense assessorament especialitzat.

Per poder considerar-se pericial, l'informe ha de complir uns requisits específics:

• Independència: el perit no pot tenir relació terapèutica prèvia amb la persona avaluada. Si el psicòleg que t'ha tractat elabora el teu informe pericial, la seva objectivitat queda qüestionada des del principi.
• Metodologia forense: s'han d'aplicar instruments psicomètrics validats i controls de credibilitat —proves que detecten simulació o exageració de símptomes— que en un context clínic habitualment no s'utilitzen.
• Llenguatge jurídic: l'informe ha d'estar redactat en termes que un jutge pugui valorar, amb conclusions clares i fonamentades que responguin a la pregunta legal plantejada.
• Defensabilitat: el perit ha d'estar disposat a ratificar l'informe davant del jutjat i a respondre les preguntes de totes les parts.

Els jutjats demanen informes pericials psicològics en procediments de custòdia, en casos de dany psicològic per accident o agressió, en reclamacions per assetjament laboral, en processos d'incapacitació i en molts altres contexts on cal una valoració tècnica independent.

El problema de presentar l'informe clínic davant d'un jutjat

Presentar l'informe del teu psicòleg habitual davant del jutjat no és cap error tàctic greu: el jutjat l'acceptarà com a prova documental. El problema és el pes que se li dona.

El sistema judicial parteix d'una premissa raonable: el psicòleg que tracta un pacient té un biaix natural cap a ell. No perquè sigui deshonest, sinó perquè la relació terapèutica és, per definició, una relació d'ajuda. La informació que recull prové principalment del que el propi pacient explica, sense controls de validesa externs.

Un jutge, per tant, valorarà l'informe clínic del terapeuta com a testimoni sobre l'evolució del tractament, però difícilment el considerarà equiparable a un informe pericial elaborat amb independència i rigor metodològic. Si la part contrària presenta un informe pericial i tu només tens el clínic del teu psicòleg, parteixes en desavantatge.

Als meus pacients que passen per situacions legals, sempre els explico aquesta distinció des del principi. No perquè vulgui derivar-los, sinó perquè crec que mereixen entendre el que estan signant i per a què serveix cada document.

Quan necessites un informe clínic i quan un de pericial

Per saber quin document necessites, la pregunta clau és senzilla: per a qui és i per a quin propòsit?

Necessites un informe clínic si...

• El teu metge o un altre professional de salut necessita saber el teu diagnòstic o evolució
• Vols sol·licitar una baixa o incapacitat temporal i el metge demana un informe de salut mental
• Canvies de psicòleg i vols que el nou professional tingui context del treball previ
• Un servei social o educatiu necessita informació sobre el teu estat psicològic
• Vols tenir documentat el teu procés terapèutic per a ús propi

Necessites un informe pericial si...

• Estàs en un procediment de separació o divorci amb disputa sobre la guarda i custòdia dels fills
• Reclames un dany psicològic per accident de trànsit, accident laboral o agressió
• Denúncies una situació de mobbing, assetjament psicològic o discriminació laboral
• Participes en un procediment penal on es qüestiona la credibilitat del testimoni
• Necessites que es valori la teva capacitat per prendre decisions legals

Si tens dubtes sobre quin dels dos necessites en el teu cas concret, la millor opció és consultar-ho amb el teu advocat i, si cal, demanar orientació a un psicòleg que conegui bé ambdós contextos.

Qui pot elaborar cadascun dels dos informes

Un informe clínic el pot elaborar qualsevol psicòleg sanitari col·legiat que t'hagi atès. No requereix cap formació específica addicional més enllà de la llicenciatura o grau en psicologia i el màster habilitador corresponent.

Un informe pericial, en canvi, requereix que el psicòleg tingui formació específica en psicologia forense i experiència en l'aplicació de bateries d'avaluació forense. A més, com ja s'ha dit, no pot ser el psicòleg que t'ha tractat: la independència és un requisit indispensable per a la validesa pericial del document.

Existeix la figura del psicòleg perit de part —designat per una de les parts del litigi— i la del psicòleg perit judicial —designat directament pel jutjat. Tots dos elaboren informes pericials, però la seva posició processal és diferent. El perit de part treballa per encàrrec del client o el seu advocat, mentre que el perit judicial actua com a auxiliar directe del jutge.