La somatització: quan el cos parla el que no diem

T'has passat mesos amb mals de cap que el neuròleg no explica, amb una tensió al pit que el cardiòleg diu que no és res, amb el ventre en permanent estat de guerra sense que la gastroscòpia mostri res? I tot i això, el malestar és ben real. Cada dia. Això és el que en psicologia anomenem somatització: el cos manifestant físicament allò que l'emoció no ha pogut processar ni expressar. A la meva consulta ho veig molt sovint, i el que m'agrada explicar als pacients és que no és una invenció, ni una exageració, ni una debilitat. És la connexió ment-cos funcionant, però en un sentit que cal aprendre a escoltar.

Què és la somatització i per què passa?

La somatització és el procés pel qual les emocions no expressades o l'estrès sostingut es tradueixen en símptomes físics reals. No parlem d'una cosa imaginada: les cefalees, les contractures, les nàusees o els batecs irregulars existeixen i es poden mesurar. El que passa és que el seu origen no és orgànic sinó emocional.

El cos i la ment no funcionen com dos departaments separats. Són un sistema interconnectat que es comunica constantment. Quan vivim una situació d'estrès, de por, de tristesa o de ràbia que no trobem la manera d'expressar, el sistema nerviós autònom s'activa. I si aquesta activació es manté en el temps —perquè les emocions no troben sortida— el cos acaba expressant el desequilibri de la manera que pot: a través de símptomes físics.

Al Bages, a l'Alt Urgell i a qualsevol punt de Catalunya, les persones sovint arriben a la meva consulta després d'haver fet un llarg recorregut per especialistes mèdics. Han passat per analítiques, ecografies, TACs. Tot ha sortit normal. I aleshores algú els diu: "Potser és estrès". Però ningú els ha explicat exactament per què l'estrès pot fer-los sentir tan malament físicament, ni com sortir-ne.

Com se sent la somatització al cos: els símptomes més freqüents

La somatització pot prendre moltes formes. No hi ha una llista tancada, perquè cada persona és diferent i cada cos "tria" la seva via d'expressió. Però els símptomes que veig amb més freqüència a la meva consulta són:

• Mals de cap recurrents i migrànyes que apareixen o s'intensifiquen en moments d'estrès o conflicte emocional.
• Tensió cervical, d'espatlles i d'esquena que no millora amb massatges ni amb fisioteràpia perquè l'origen és muscular-emocional.
• Problemes digestius: nàusees, sensació de nus a l'estómac, còlon irritable, diarrees o restrenyiment que varien amb l'estat d'ànim.
• Fatiga crònica que no millora amb el descans, una sensació de no tenir energia per res malgrat dormir les hores necessàries.
• Palpitacions, opressió al pit o sensació d'ofec que el cardiòleg ha descartat i que apareixen en situacions d'ansietat o preocupació.
• Mareigs i sensació d'inestabilitat que no tenen causa neurològica identificada.
• Bruxisme i contractures a la mandíbula, sovint pitjors durant períodes de més tensió emocional.

Algunes persones somatitzen sempre al mateix lloc —"quan estic malament, em ve mal de cap"— i d'altres noten els símptomes en llocs variables. El patró, quan l'analitzem junts a la sessió, acostuma a tenir molt de sentit en relació amb la història emocional de la persona.

Emocions que no surten: les arrels de la somatització

Una de les preguntes que faig sempre als pacients que consulten per somatització és: "Quan notes que et poses pitjor, què estava passant a la teva vida en aquell moment?" La resposta, gairebé sempre, obre una porta a alguna cosa que no ha estat expressada.

Les causes emocionals més freqüents darrere de la somatització que trobo a la meva consulta de Manresa i en les sessions online per a persones de Catalunya i de fora són:

• Emocions reprimides o no reconegudes. La tristesa, la ràbia, la por o la frustració que no s'han pogut dir en veu alta. A vegades perquè l'entorn no ho permetia, a vegades perquè la persona no sabia posar paraules al que sentia.
• Estrès sostingut. No cal un trauma enorme: l'acumulació d'exigències laborals, familiars i personals durant mesos o anys pot generar una activació del sistema nerviós que el cos acaba pagant.
• Dificultats per identificar les pròpies emocions, el que en psicologia s'anomena alexitímia. Persones que quan els preguntes "com et sents?" responen "bé" o "normal" de manera automàtica, sense tenir realment accés a la seva experiència emocional interna.
• Dols no elaborats o experiències traumàtiques. La pèrdua d'un ésser estimat, una separació, un canvi vital important que no s'ha pogut processar adequadament pot quedar "instal·lat" al cos en forma de simptomatologia física.

El que m'agrada de la perspectiva que ofereix la psicologia és que no tractem el símptoma sinó la persona sencera. I quan ajudem que les emocions trobin la seva via d'expressió, sovint els símptomes físics s'alleugeren —o desapareixen— com a conseqüència natural.

La connexió ment-cos: per què el cos "carrega" el que la ment no pot

Existeix una frase que m'agrada molt i que resumeix molt bé el fenomen de la somatització: "El cos recorda el que la ment oblida." La neurociència porta dècades confirmant el que la clínica psicològica ja veia: el cervell i el cos estan en comunicació constant a través del sistema nerviós autònom, el sistema endocrí i el sistema immunològic.

Quan vivim una emoció intensa —especialment si no la processem— el cervell envia senyals al cos que activen respostes de defensa: s'altera la respiració, els músculs es tensen, el sistema digestiu canvia el seu ritme, el cor s'accelera. Si això dura un moment i després es resol, no hi ha problema. El problema apareix quan l'activació es cronifica perquè l'emoció que l'ha desencadenada no ha trobat sortida.

En termes senzills: el cos no distingeix entre un perill real i una preocupació emocional intensa. Reacciona als dos de la mateixa manera. I si la preocupació és constant i profunda, la tensió que genera s'acumula en algun lloc del cos. La somatització és, en certa manera, el cos fent el que pot per gestionar quelcom que mentalment no s'ha pogut tancar.

Què fer si creus que estàs somatitzant

Si et reconeixeixes en el que he descrit fins aquí, el primer que et recomanaria és seguir aquests passos, que coincideixen amb el que treballo a la consulta amb els pacients:

1. Passa per la revisió mèdica primer. Sempre. Cal descartar causes orgàniques abans d'orientar el problema cap a l'àmbit emocional. No és bo assumir que "tot és psicològic" sense haver descartat altres causes.
2. Observa el context emocional dels símptomes. Porta un diari durant dues setmanes: quan apareix el símptoma, quina intensitat té, i què estava passant a la teva vida —o a la teva ment— en aquell moment. Els patrons acostumen a aparèixer de manera molt reveladora.
3. Verbalitza el que sents. Parla amb algú de confiança, escriu, crea. L'expressió emocional és una de les vies més directes per alleugerir la càrrega que el cos porta.
4. Atén les necessitats bàsiques del cos. El descans, el moviment físic regular, la respiració conscient i moments de calma genuïna no curen la somatització per si sols, però creen les condicions perquè el sistema nerviós pugui autorregular-se millor.
5. Busca acompanyament psicològic si els símptomes persisteixen o limiten la teva vida. La psicoteràpia treballa en l'arrel del problema, no en el símptoma superficial.

Psicòleg especialista en ansietat a Manresa

L'ansietat és un dels motius de consulta més freqüents entre els meus pacients de Manresa i el Bages. Com a psicòleg especialista en ansietat a Manresa, treballo amb un enfocament basat en l'evidència per ajudar-te a recuperar la calma i el control. La teràpia emocional a Manresa que ofereixo es fa de forma presencial a Carretera de Vic, 22, 4t pis, i online. Primera visita sense compromís — 60€/sessió.

Com treballa la psicologia la somatització

Quan un pacient arriba a la meva consulta —ja sigui presencialment a Manresa o La Seu d'Urgell, o de manera online des de qualsevol punt de Catalunya— per somatització, la primera cosa que faig és escoltar. No el símptoma, sinó la persona. La seva vida, la seva història, les seves relacions, el seu context laboral i familiar. El símptoma físic és la porta d'entrada, però el que busquem junts és el que hi ha darrere.

Des d'un enfocament integrador, la feina terapèutica per a la somatització s'articula generalment al voltant de quatre eixos:

1. Identificar les emocions subjacents. Moltes persones amb somatització han après al llarg de la seva vida que certes emocions "no es poden sentir" o "no es poden mostrar". La teràpia crea un espai segur per reconnectar amb aquelles emocions i aprendre a reconèixer-les sense por.
2. Aprendre a expressar i regular les emocions. Expressar no vol dir sempre "explotar" o "drama". Vol dir trobar vies sanes per deixar sortir el que es porta a dins: el diàleg, l'escriptura, el moviment, la creativitat. Cada persona té les seves vies.
3. Gestionar l'estrès de manera efectiva. Treballem estratègies concretes per reduir la càrrega de l'activació crònica del sistema nerviós, cosa que sovint es tradueix en una reducció directa dels símptomes físics.
4. Elaborar el que estava pendent. Dols, conflictes relacionals, situacions del passat que no s'han pogut tancar. Quan el que estava pendent troba resolució, el cos sovint s'allibera de la càrrega que portava.

El que més m'agrada d'acompanyar persones amb somatització és que, quan el procés funciona, la millora és doble: els símptomes físics s'alleugeren, però la persona també guanya un coneixement molt més profund de si mateixa. Aprèn a escoltar-se d'una manera diferent. I això canvia moltes coses, no només el mal de cap o la tensió a les espatlles.

Somatització i ansietat: una relació molt estreta

La somatització i l'ansietat van molt sovint de la mà. L'ansietat —especialment quan és crònica o no es reconeix com a tal— és un dels principals factors que alimenten els símptomes físics d'origen emocional. El sistema nerviós en estat d'alerta constant genera tensió muscular, altera el sistema digestiu, modifica el ritme cardíac i respiratori, i esgota el cos de maneres que sovint no associem a l'ansietat.

Hi ha persones que no se senten "nervioses" de manera conscient però que el seu cos porta un nivell d'activació altíssim. En comptes de notar ansietat psicològica, el que noten és un mal de cap que no passa, un ventre que mai no està bé, o una fatiga que no té explicació. En aquests casos, treballar l'ansietat —sovint de manera que la persona ni esperava— és la clau que desbloqueja tot el sistema.

A la meva consulta de Manresa i a La Seu d'Urgell, i en les sessions online per a persones del Bages, el Pirineu i qualsevol punt de Catalunya, treballo molt sovint la intersecció entre ansietat i somatització. L'enfocament cognitiu-conductual, complementat amb tècniques de regulació somàtica i mindfulness, ha demostrat ser molt eficaç per a aquesta combinació.