Psicologia forense en delictes sexuals: avaluació de víctimes i agressors

Quan un advocat m'encarrega una pericial en un cas de delicte sexual, la primera cosa que faig és recordar-me d'on estic: al mig d'una situació en la qual una persona ha sofert —o presumptament ha sofert— un dels danys més profunds que un ésser humà pot experimentar. I al mateix temps, em trobo en un context on la meva feina no és donar suport emocional, sinó proporcionar informació psicológica objectivada que el tribunal necessita per impartir justícia. Aquesta tensió entre la sensibilitat clínica i el rigor forense és el nucli de tota la meva pràctica en aquest àmbit.

Porto vuit anys treballant en psicologia clínica i forense, i els casos de delictes sexuals son, sense dubte, els que més responsabilitat tècnica i ètica exigeixen. En les pàgines que segueixen vull explicar, de manera clara i sense eufemismes, com funcionen els dos grans blocs d'avaluació que configuren la psicologia forense en delictes sexuals: l'avaluació de la víctima i l'avaluació de l'agressor.

L'avaluació psicológica de la víctima d'un delicte sexual

Quan el perit rep l'encàrrec d'avaluar una víctima d'un presumpte delicte sexual, el seu objectiu és doble. D'una banda, ha d'analitzar la credibilitat del testimoni —és a dir, fins a quin punt el relat de la víctima sobre els fets presenta les característiques d'un testimoni basat en una experiència real. De l'altra, ha de valorar el dany psíquic causat: quina simptomatologia presenta la víctima, quin és el seu nivell de funcionament actual i quines seqüeles psicológiques es poden atribuir als fets denunciats.

Aquests dos objectius son metodológicament independents i no han de confondre's. La credibilitat del testimoni i el dany psíquic son variables que han de mesurar-se per separat amb instruments i procediments diferenciats.

La credibilitat del testimoni: CBCA i SVA en l'avaluació de menors

En els casos en que la víctima és un menor, el protocol d'anàlisi de credibilitat per excel·lència és el SVA (Statement Validity Analysis), desenvolupat pels psicòlegs Udo Undeutsch i Günter Köhnken a partir de dècades de recerca sobre el testimoni infantil. El SVA integra tres components principals:

• L'entrevista semi-estructurada: conduit amb un protocol que evita preguntes suggestives, afavoreix la narrativa lliure i permet que el menor expliqui els fets amb les seves pròpies paraules. La qualitat de l'entrevista és decisiva: un menor mal entrevistat pot produir un relat contaminat que el CBCA no podrà interpretar correctament.
• El CBCA (Criteria-Based Content Analysis): anàlisi sistemàtica del contingut del relat del menor aplicant 19 criteris organitzats en cinc categories: criteris generals d'estructura (coherència, quantitat de detalls), contingut específic (detalls sensorials, detalls inusuals, detalls superflus), contingut relacionat amb la motivació (correccions espontànies, admissió de manca de record) i elements específics del delicte (descripció de l'estat mental de l'agressor, complicacions inesperades). Quan el relat compleix un nombre significatiu d'aquests criteris, la probabilitat que es basi en una experiència viscuda augmenta de manera estadísticament significativa.
• La llista de verificació de validesa (VCL): revisió d'hipòtesis alternatives que podrien explicar les característiques del relat sense que aquest sigui cert. Inclou factors com les pressions externes, la capacitat cognitiva del menor, la possibilitat que el relat hagi estat elaborat per un adult o que provingui d'una fantasia.

El CBCA no és un detector de mentides. No em diu amb certesa absoluta si un menor va ser abusat. El que em diu és si la qualitat del relat és consistent amb el que la recerca ens ha mostrat sobre com descriu una experiència real una persona que l'ha viscuda. Aquesta distinció és fonamental i sempre la deixo explícita en l'informe pericial.

Avaluació del dany psicológic i les seqüeles en víctimes adultes

En víctimes adultes, o com a complement de l'avaluació de menors una vegada confirmat l'abús, l'avaluació del dany psíquic és un dels elements centrals de la pericial. Un delicte sexual pot causar una àmplia gamma de seqüeles psicológiques, que van des del trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) fins a la depressió major, l'ansietat, els trastorns sexuals o la dissociació.

Els instruments que faig servir per a aquesta avaluació inclouen:

• CAPS-5 (Clinician-Administered PTSD Scale for DSM-5): entrevista diagnòstica estructurada considerada el gold standard per al diagnòstic del TEPT. Valora la intensitat i la freqüència de cada criteri simptomàtic del DSM-5, proporcionant un perfil detallat de la simptomatologia traumàtica.
• PCL-5 (PTSD Checklist for DSM-5): escala d'autoinforme de 20 ítems que permet quantificar la gravetat dels símptomes de TEPT i fer un seguiment del canvi al llarg del temps.
• EA (Escala de Gravetat de Símptomes del Trastorn d'Estrès Posttraumàtic): instrument d'Echeburúa, especialment validat en l'àmbit hispanoparlant per a l'avaluació de víctimes de violència sexual i de gènere.
• DES-II (Dissociative Experiences Scale): mesura la freqüència d'experiències dissociatives, molt present en víctimes de trauma sexual prolongat o reiterat.
• BDI-II i STAI: per avaluar la simptomatologia depressiva i ansiosa comòrbida, que sol ser molt prevalent en víctimes d'agressions sexuals.

A tot això cal afegir una entrevista clínica en profunditat sobre la historia prèvia de la víctima, que permeti establir una línia de base: quines eren les seves condicions psicológiques abans dels fets denunciats, per poder atribuir amb rigor el dany als fets i no a factors preexistents. Aquesta anàlisi de la causalitat és una de les parts més complexes de la pericial i una de les que genera més debat en els tribunals.

L'avaluació psicológica de l'agressor sexual: perfil, capacitats i risc de reincidència

L'avaluació de l'agressor sexual és un àmbit amb una metodologia pròpia, substancialment diferent de l'avaluació de la víctima. Els objectius principals son tres: determinar el perfil psicológic i els antecedents de l'acusat, valorar les seves capacitats cognitives i volitives en el moment dels fets —rellevants per a la qüestió de la imputabilitat— i estimar el risc de reincidència sexual futura.

Per a l'avaluació del perfil i les capacitats, faig servir la bateria habitual d'instruments forenses: el MMPI-3 o el PAI per a la personalitat i la psicopatologia, el MCMI-IV quan hi ha indicis de trastorn de personalitat, i tests de funcionament intel·lectual si la pregunta forense inclou la possible discapacitat intel·lectual de l'acusat.

Per a l'avaluació del risc de reincidència sexual, els instruments específics son els següents:

• Static-99R: l'instrument actuarial de referència internacional per a la predicció del risc de reincidència sexual. Consta de 10 ítems estàtics —factors que no canvien o difícilment canvien, com l'edat, els antecedents d'infraccions, el tipus de víctimes o la relació amb elles. Les puntuacions s'associen a percentils de risc calculats a partir de seguiments de grans mostres d'agressors sexuals. El Static-99R és la versió revisada que corregeix el sòcol d'edat de l'instrument original.
• HCR-20 V3 (Historical Clinical Risk Management-20): eina d'avaluació del risc de violència en general —no específicament sexual— basada en el judici professional estructurat (SPJ). Analitza 20 factors organitzats en tres dominis: 10 factors histórics (antecedents de violència, problemes de relació, trastorns mentals), 5 factors clínics (actituds actuals, símptomes actius, inestabilitat) i 5 factors de gestió del risc (plans de futur, exposició a factors estressants). En agressors sexuals amb historial de violència general, l'HCR-20 V3 és un complement valuós al Static-99R.
• STABLE-2007 i ACUTE-2007: instruments dinàmics que avaluen els factors de risc modificables a mig termini (STABLE) i els factors aguts o immediats (ACUTE). La seva incorporació permet actualitzar l'avaluació del risc al llarg del temps i és especialment útil en contexts de seguiment postpenitenciari o en mesures de llibertat vigilada.
• SVR-20 (Sexual Violence Risk-20): protocol de judici professional estructurat específic per a la violència sexual. Revisa 20 factors de risc agrupats en tres dominis: funcionament psicosocial, delictes sexuals i plans de futur. El SVR-20 és especialment útil per integrar la informació quantitativa dels instruments actuarials amb el judici clínic del professional.

La revictimització en el procés judicial i la Llei 10/2022

Un dels reptes ètics i pràctics més importants de la meva feina en casos de delictes sexuals és el risc de revictimització. La víctima d'un delicte sexual no sols ha de suportar el trauma inicial: el procés judicial —amb les seves declaracions, els interrogatoris de les parts, les pericials i la publicitat de certes actuacions— pot representar una font addicional de sofriment que agreugi les seqüeles psicológiques ja presents.

La Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual —coneguda popularment com la llei del «Sí és sí»— va introduir mesures específiques per reduir aquest risc. Entre les més rellevants per a la pràctica pericial:

• La sala amigable per a víctimes vulnerables: habilitació d'espais específics als tribunals i als cossos de seguretat per a la declaració de víctimes especialment vulnerables —menors, persones amb discapacitat, víctimes de violència sexual— que redueixen la càrrega emocional de l'acte processal. Com a perit, puc veure'm requerit a valorar la necessitat d'aquestes mesures i a participar-hi.
• La declaració preconstituïda: permet que el testimoni del menor o de la víctima vulnerable es registri en una única sessió prèvia al judici, evitant la reiteració de declaracions. La proba preconstituïda té plena validesa probatòria al judici oral.
• El canvi en el concepte de consentiment: la llei estableix que sols és vàlid el consentiment explícit i lliurement expressat, i que l'absència de resistència no implica consentiment. Això té implicacions per a l'avaluació pericial: el perit ha de poder valorar si la víctima va estar en condicions de donar un consentiment lliure, considerant factors com el xoc disociatiu, la indefensió apresa, la intimidació ambiental o les situacions de vulnerabilitat que exclouen la llibertat real de resposta.

Com a psicòleg forense, la Llei 10/2022 ha reforçat la necessitat d'una avaluació més acurada dels contextos relacionals i de poder en els quals es produeix el delicte. No és suficient analitzar el relat aïllat; cal contextualitzar-lo en la dinàmica relacional, la història prèvia i les condicions específiques en les quals es van produir els fets.

Els reptes metodológics i ètics del perit psicòleg en delictes sexuals

Treballar com a perit en casos de delictes sexuals implica afrontar reptes que van més enllà dels instruments. El primer és la parcialitat potencial: tant si actuem com a perit de l'acusació com si ho fem com a perit de la defensa, hem de mantenir una posició d'objectivitat i rigor que no pot cedir davant les pressions de la part que ens ha contractat. La nostra lleialtat és cap al tribunal i a la veritat psicológica, no cap al client.

El segon repte és la complexitat diagnòstica. Les víctimes de delictes sexuals no presenten sempre un quadre clínic "de manual": algunes no mostren símptomes de TEPT visibles, algunes reaccionen amb aparent calma o fins i tot amb conductes que semblen contradictòries amb la gravetat dels fets. La recerca sobre les respostes al trauma sexual ens ha ensenyat que no hi ha una única manera de reaccionar, i que la manca de simptomatologia visible no implica que el relat no sigui cert.

El tercer repte és la pressió del context judicial. Els terminis procesals, les exigències de claredat i contundència per part dels advocats, i la necessitat de traduir conclusions clíniques complexes a un llenguatge accessible per al tribunal son dificultats constants. La meva feina és ser honest sobre la certesa i les limitacions de les meves conclusions, fins i tot quan el context judicial pressionaria cap a afirmacions més categòriques del que les dades permeten.

Si ets advocat, magistrat o professional de l'àmbit jurídic i necessites un perit psicòleg per a un cas de delicte sexual, pots contactar amb mi directament. Atenc als despatxos de Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i puc desplaçar-me o actuar per videoconferència per a actuacions processals que ho requereixin.

Psicologia forense a Manresa: peritatge i informes judicials

Exerceixo com a perit psicòleg judicial des de Manresa, al Bages. Si necessites un perit psicòleg a Manresa per a un procediment judicial (custòdia, violència de gènere, dany psicològic, incapacitació), pots contactar amb mi. La meva especialitat en psicologia forense a Manresa inclou la redacció d'informes pericials i la declaració davant de jutjats de Catalunya. 60€/sessió de consulta.

Preguntes freqüents sobre psicologia forense en delictes sexuals

Quin és l'objectiu del perit psicòleg en un judici per delicte sexual?

El perit psicòleg en un judici per delicte sexual pot tenir dos encàrrecs ben diferenciats: avaluar la víctima —per determinar la credibilitat del seu testimoni, el dany psíquic sofert i les seqüeles presents— o avaluar l'acusat —per establir el seu perfil psicológic, les seves capacitats cognitives i volitives en el moment dels fets i el risc de reincidència sexual. En ambdós casos, el psicòleg actua com a auxiliar del jutge: no diu si algú és culpable o innocent, sinó que aporta informació psicológica objectivada que ajuda el tribunal a prendre decisions més fonamentades.

Quan s'usa el CBCA en casos d'abús sexual infantil?

El CBCA (Criteria-Based Content Analysis) s'utilitza per analitzar la qualitat del relat verbal d'un menor que descriu una possible situació d'abús sexual. Es tracta d'un sistema d'anàlisi de 19 criteris que avalua característiques estructurals, de contingut específic i motivacionals del discurs. Quan el relat compleix un nombre significatiu d'aquests criteris, augmenta la probabilitat que es basi en una experiència real i no en una fantasia o una suggestió externa. El CBCA sempre s'integra dins del marc metodológic SVA, que inclou a més una entrevista semi-estructurada i una llista de verificació d'hipòtesi alternativa.

Què avalua el Static-99 en l'estudi d'un agressor sexual?

El Static-99 és un instrument actuarial de predicció del risc de reincidència sexual. Consta de 10 ítems de naturalesa estàtica —és a dir, factors que no canvien o difícilment canvien, com l'edat, els antecedents d'infraccions sexuals i no sexuals, el tipus de víctimes i la relació amb elles. La puntuació total s'associa a un percentil de risc calculat a partir de mostres de seguiment de milers d'agressors sexuals. El Static-99 es complementa habitualment amb instruments dinàmics com el STABLE-2007 i l'ACUTE-2007, que mesuren factors modificables i permeten actualitzar l'avaluació al llarg del temps.

Que canvia la Llei 10/2022 del «Sí és sí» en la praxis pericial?

La Llei Orgànica 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual va introduir canvis rellevants en la praxis pericial psicológica. En primer lloc, reforça el concepte de consentiment com a element central: el perit ha d'avaluar si la víctima va poder expressar lliurement el consentiment, tenint en compte factors com el xoc disociatiu, la intimidació ambiental o la incapacitat de resistència. En segon lloc, consolida les mesures de protecció de víctimes vulnerables durant la declaració judicial —com la sala amigable o la declaració per videoconferència—, cosa que implica que el perit pot veure's requerit a valorar la necessitat d'aquestes mesures i a orientar-ne la implementació.

Pot una víctima d'un delicte sexual rebre atenció psicológica mentre el procés judicial és obert?

Sí, i de fet és recomanable. El tractament psicológic de la víctima i l'avaluació pericial son dos processos independents realitzats per professionals diferents. Rebre atenció psicológica no invalida el testimoni ni contamina la prova, sempre que el terapeuta i el perit actuïn de manera separada i independent. El que sí que cal evitar és que el terapeuta que atén la víctima actuï alhora com a perit en el mateix cas, ja que això generaria un conflicte de rol que compromet l'objectivitat del peritatge.