Psicologia forense: de què es tracta i àmbits d'intervenció

Quan la gent em pregunta a què em dedico i dic que soc psicòleg, la resposta habitual és demanar-me si faig teràpia. I sí, una part important de la meva feina és la psicologia clínica: acompanyo persones en processos de canvi, tracto trastorns d'ansietat, depressió, trauma o dificultats relacionals. Però hi ha una altra dimensió de la meva pràctica professional que sovint sorprèn: exerceixo com a perit psicòleg en processos judicials i en encàrrecs extraprocessals.

La psicologia forense és la disciplina que fa de pont entre la ciència psicològica i el sistema de justícia. No és una especialitat nova —als Estats Units ja es practicava a principis del segle XX—, però a casa nostra ha experimentat un creixement notable en les últimes dècades. Avui és difícil trobar un procés judicial que involucri persones —custòdia d'infants, danys psicològics, imputabilitat d'un acusat, assetjament laboral— en el qual no hi hagi algun tipus d'avaluació psicològica pericial.

En aquest article vull explicar de primera mà en què consisteix aquesta feina, quins àmbits cobreix i com és el treball del perit psicòleg en el context d'un procés judicial.

Què és la psicologia forense: definició i objectiu

La psicologia forense és l'aplicació dels coneixements, mètodes i tècniques de la psicologia científica a les qüestions i decisions que es plantegen en el marc del sistema legal i judicial. La paraula "forense" prové del llatí forensis, que feia referència al fòrum romà, l'espai públic on es debatien els assumptes de la comunitat, inclosos els de naturalesa judicial.

L'objectiu de la psicologia forense no és tractar —com fa la psicologia clínica—, sinó avaluar i informar. El perit psicòleg no és l'aliat de ningú; és un expert que posa els seus coneixements tècnics al servei de la veritat judicial. Quan un jutge necessita entendre l'estat mental d'un acusat, les conseqüències psicològiques d'un fet traumàtic o la idoneïtat d'un progenitor per exercir la custòdia d'un fill, el perit psicòleg és qui li proporciona la informació tècnica que el tribunal per si sol no pot obtenir.

Això implica una diferència fonamental respecte a la clínica: la meva lleialtat, quan actuo com a perit, no és envers la persona que avaluo, sinó envers la veritat i el rigor metodològic. No puc ser alhora el terapeuta i el perit d'una mateixa persona en un procés judicial. Són rols incompatibles que cal mantenir estrictament separats.

Àmbits d'intervenció: on actua el perit psicòleg

La psicologia forense no és un àmbit monolític: abasta procediments molt diversos, cadascun amb les seves particularitats metodològiques i els seus reptes específics. Aquests són els principals àmbits en els quals treballo:

Processos civils

Els processos civils són, probablement, els que generen més demanda de peritatges psicològics. Els casos més habituals que m'arriben en aquest àmbit inclouen:

• Custòdia i règim de visites: quan els progenitors no arriben a un acord sobre la guarda i custòdia dels fills, el jutge pot sol·licitar una avaluació psicològica de la família. En aquests casos avaluo la capacitat parental de cada progenitor, el vincle afectiu dels menors amb cadascun, les necessitats dels infants i els possibles factors de risc. És una de les tasques pericials més complexes i emocionalment exigents, perquè darrere hi ha nens reals i vides familiars en joc.
• Incapacitació i tutela: quan es qüestiona la capacitat d'una persona per gestionar la seva vida i els seus béns —en casos de demència, discapacitat intel·lectual greu o trastorns mentals severs—, el perit psicòleg avalua el grau de deteriorament cognitiu i funcional i informa sobre la seva aptitud per prendre decisions autònomes.
• Indemnitzacions per danys psicològics: en accidents de trànsit, negligències mèdiques o altres fets generadors de dany, la part demandant pot reclamar una compensació pels perjudicis psicològics patits. El perit psicòleg avalua si existeix un dany real, en determina la gravetat i estableix el nexe causal entre el fet i el dany al·legat.

Processos penals

La psicologia forense en l'àmbit penal té dues vessants principals que cal no confondre:

• Avaluació de víctimes: quan hi ha un presumpte delicte —agressió sexual, violència de gènere, maltractament infantil, assetjament— el perit pot ser encarregat d'avaluar el testimoni de la víctima, la credibilitat del seu relat i les seqüeles psicològiques que presenta. Aquesta és una tasca de gran responsabilitat: un informe mal fet pot perjudicar greument una víctima real o, a l'inrevés, contribuir a una acusació injusta.
• Imputabilitat de l'acusat: el dret penal parteix del principi que la responsabilitat criminal requereix la capacitat de comprendre la il·licitud de l'acte i d'actuar en conseqüència. Quan es qüestiona aquesta capacitat —per trastorn mental, discapacitat, intoxicació o alteració de la consciència—, el perit psicòleg avalua l'estat mental de la persona en el moment dels fets i informa sobre el grau de responsabilitat que li pot ser imputable.

Processos laborals

L'àmbit laboral ha crescut molt en els últims anys com a escenari de peritatge psicològic. Els casos més freqüents que m'arriben inclouen:

• Assetjament laboral (mobbing) i assetjament sexual: quan una persona denuncia assetjament en el lloc de treball, el perit psicòleg pot avaluar les conseqüències psicològiques que presenta, la congruència entre el relat i el quadre clínic observat, i la plausibilitat de la relació causal entre les condicions laborals descrites i el dany psíquic.
• Baixes per causa psicològica: en conflictes entre treballadors i empreses o asseguradores relacionats amb baixes per trastorns mentals, el perit pot ser cridat a valorar el diagnòstic, la severitat del quadre i la seva relació amb les condicions de treball.
• Impugnació d'acomiadaments per causa disciplinària: en casos en què es discuteix si un treballador tenia les condicions psicològiques per complir les seves obligacions laborals, l'informe pericial pot aportar llum sobre l'estat mental del treballador en el període rellevant.

Peritatges extraprocessals: informes per a asseguradores

No tots els peritatges psicològics acaben davant d'un jutge. Un volum significatiu de la meva feina forense es produeix en l'àmbit extraprocessal: asseguradores que han de valorar un sinistre amb components de dany psíquic, mediacions que necessiten una avaluació experta independent, o particulars que volen disposar d'un informe tècnic abans de decidir si inicien un procediment judicial.

En aquests casos elaboro informes pericials amb el mateix rigor metodològic que en el context judicial, perquè sovint acaben tenint una utilitat doble: primer com a eina de negociació extrajudicial i, si no s'arriba a un acord, com a prova en un procés posterior.

La figura del perit psicòleg: imparcialitat, metodologia i declaració al judici

Una de les preguntes que em fan amb més freqüència és la diferència entre un perit designat pel jutge i un perit de part. Tots dos elaboren informes pericials, però el seu origen i el context de la seva actuació difereixen:

• Perit judicial: el designa el jutge o el tribunal d'entre els professionals inscrits en les llistes de perits dels col·legis professionals. Actua amb plena independència de totes dues parts i el jutge li paga els seus honoraris. L'informe és una prova objectiva que el tribunal pot valorar lliurement.
• Perit de part: el contracta una de les parts —normalment a través del seu advocat—. El professional és designat per la part que el contracta i actua en defensa dels seus interessos, si bé amb l'obligació de ser veraç i rigorós. L'informe s'aporta al procés com a prova documental i el perit pot ser cridat a ratificar-lo i defensar-lo davant del tribunal.

Tant en un cas com en l'altre, la base metodològica d'un bon peritatge psicològic ha d'incloure elements com ara: entrevistes clíniques estructurades, aplicació de proves psicomètriques validades, revisió de documentació mèdica i psicològica prèvia, i en alguns casos l'observació directa del comportament. L'informe final ha d'estar redactat de manera clara, comprensible per a un no especialista, i ha de fonamentar cada afirmació en les dades obtingudes.

Una de les parts de la feina que trobo més exigents —i alhora més estimulants— és la declaració al judici oral. Quan el perit és cridat a declarar, ha de ser capaç d'explicar en termes comprensibles els fonaments del seu informe, respondre les preguntes de les parts amb precisió i mantenir la coherència del seu raonament sota pressió. No és un escenari còmode, però és on la qualitat del treball pericial es posa realment a prova.

Per què la formació clínica és imprescindible per fer bona psicologia forense

Hi ha un debat recurrent entre professionals sobre si la psicologia forense és una especialitat separada de la clínica o si és una extensió d'ella. La meva posició és clara: un bon perit psicòleg necessita una base clínica sòlida. No puc avaluar adequadament les seqüeles d'un trauma si no entenc com funciona el trauma psicològic. No puc valorar la credibilitat del relat d'una víctima si no conec els patrons de presentació d'un trastorn d'estrès posttraumàtic. No puc informar sobre la capacitat parental d'una persona si no tinc criteri clínic per distingir un tret de personalitat d'un trastorn.

L'experiència acumulada en consulta —veure persones amb ansietat, depressió, trauma, problemes relacionals, trastorns de personalitat— és el que dóna profunditat i matís al treball pericial. La psicologia forense sense arrels clíniques corre el risc de convertir-se en una aplicació mecànica de proves i criteris, sense la comprensió humana que hauria de sustentar-la.

Exerceixo com a psicòleg clínic i com a perit psicòleg des de fa més de vuit anys, i continuo pensant que totes dues dimensions de la professió s'enriqueixen mútuament. La clínica em fa millor perit; el treball pericial —la necessitat de fonamentar i defensar cada afirmació— em fa millor clínic.

Com sol·licitar un informe pericial psicològic

Si necessites un informe pericial psicològic —per encàrrec d'un advocat, en el marc d'un procés judicial en curs, per a una asseguradora o com a preparació prèvia a un procediment— el primer pas és una conversa inicial en la qual expliques el cas i valorem conjuntament si el peritatge té sentit i quin seria l'abast.

Atenc encàrrecs pericials des de la meva consulta de Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i de La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i quan el cas ho permet realitzo les sessions d'avaluació en format online. El cost dels peritatges es pressuposita de manera individualitzada en funció de la complexitat del cas, el nombre de sessions necessàries i el tipus de procés. Sempre facilito un pressupost per escrit abans d'iniciar la feina.