Psicologia perinatal a Manresa: acompanyament emocional durant l'embaràs, el postpart i les pèrdues gestacionals

Quan una dona embarassada em diu, en veu baixa i amb certa vergonya, que no se sent feliç com se suposava que havia d'estar, sé que estem en un lloc important. Que ha trigat a dir-ho. Que potser no ho ha dit a ningú més. I que, per poder-ho dir, ha hagut de vèncer el pes d'una expectativa molt gran: la de la mare o parella que ha d'irradiar alegria en el moment en què espera un fill.

La psicologia perinatal existeix precisament per fer espai a tot allò que no encaixa en aquella imatge. Treballo amb dones i parelles de Manresa, del Bages i en format online des de qualsevol lloc de Catalunya, acompanyant-los en una de les etapes més intenses i transformadores de la vida. I ho faig des de fa anys, amb l'absoluta convicció que el benestar emocional durant l'embaràs i el postpart no és un luxe: és una necessitat clínica.

Psicologia de l'embaràs a Manresa: per a qui és i per a qui no

La psicologia perinatal no és només per a casos greus. No cal estar en crisi per demanar ajuda. Atenc persones que estan passant per situacions molt diverses:

• Dones que viuen l'embaràs amb ansietat prenatal intensa: por a perdre el bebè, por al part, por a no ser suficientment bona mare
• Parelles que noten tensió, distanciament o dificultats de comunicació des que van saber de l'embaràs
• Persones que han viscut una o més pèrdues gestacionals —avortaments espontanis, mort fetal, embaràs ectòpic— i que carreguen amb un dol que sovint no saben ni com anomenar
• Mares i pares que, ja amb el bebè nascut, senten una tristesa profunda, buit o desconnexió que no saben ben bé d'on ve
• Persones que noten que no acaben de connectar amb el seu fill i que es senten culpables per aquest fet
• Dones que han viscut un part traumàtic i que en reviure la memòria senten ansietat, evitació o embotiment emocional
• Parelles que estan considerant o han passat per una interrupció voluntària de l'embaràs i que necessiten un espai per processar l'experiència
• Persones amb por a la maternitat o la paternitat, que dubten de si volen ser pares, o que senten que no estaven preparades

Si et reconèixes en algun d'aquests punts, la psicologia perinatal és per a tu. No cal que estiguis en el pitjor moment de la teva vida. Sovint la feina més valuosa és la que es fa quan les coses van raonablement bé però intuïm que alguna cosa no acaba d'estar bé del tot.

Ansietat prenatal: quan l'embaràs va acompanyat de por

L'ansietat durant l'embaràs és molt més freqüent del que es reconeix públicament. S'estima que entre un 15 i un 20 % de les dones experimenten un nivell clínicament significatiu d'ansietat durant la gestació. I malgrat això, continua sent una de les condicions menys detectades i menys tractades en l'àmbit perinatal.

Des de la meva consulta de psicologia a Manresa, atenc dones que viuen l'embaràs amb una por constant que no para: por que quelcom vagi malament, por als resultats de les proves, por al part, por a no ser capaces de cuidar adequadament el seu fill. En molts casos, l'ansietat existia abans de l'embaràs i l'embaràs l'ha intensificat. En altres casos apareix per primera vegada en aquest context.

L'ansietat prenatal no és una qüestió banal. La investigació mostra que nivells elevats d'estrès i ansietat durant l'embaràs pot tenir efectes sobre el desenvolupament fetal i sobre el vincle postnatal. Tractar-la no és un caprici: és cuidar la salut de la mare i, a través seu, la del bebè que porta dins.

Com treballem l'ansietat prenatal a la meva consulta:

• Identificació dels pensaments i creences que generen la por i qüestionament progressiu dels que no s'ajusten a la realitat
• Tècniques de regulació de l'activació física adaptades a l'embaràs (respiració, relaxació, mindfulness)
• Treball sobre la tolerància a la incertesa, que és especialment difícil durant la gestació
• Exploració de la historia personal i familiar al voltant de la maternitat i el part
• Preparació emocional per al part i per al postpart immediat

Depressió postpart: quan la tristesa arriba quan hauries d'estar contenta

Potser el diagnòstic perinatal que més persones coneixen és la depressió postpart, i malgrat tot continua sent profundament incompresa. Quan en parlem a la consulta, veig sovint que la persona que la viu porta molt temps dient-se a si mateixa que no hauria d'estar trista, que hauria d'estar agraïda, que té un nadó sa i una família que l'estima. I tot i així, no pot sortir d'aquell pou.

La depressió postpart no és una debilitat de caràcter. No és una mala mare ni un mal pare. És una condició clínica que pot aparèixer en qualsevol persona, independentment de si l'embaràs era desitjat, del suport social que tingui o de la seva fortalesa emocional prèvia. Té una base biològica —els canvis hormonals del postpart són extraordinaris— però també psicològica i social.

Els símptomes que atenc amb més freqüència en dones amb depressió postpart inclouen:

• Tristesa persistent o buit emocional que no millora amb el temps
• Dificultat per connectar emocionalment amb el bebè, sensació de ser una mare o pare automàtic
• Irritabilitat intensa, explosions de ràbia que la persona no reconeix com a pròpies
• Ansietat excessiva centrada en el bebè: por que li passi alguna cosa, pensaments intrusius
• Cansament extrem que no millora amb el descans
• Sentiment de culpa per no estar gaudint de la maternitat o la paternitat
• Pensaments de no poder seguir, de desaparèixer, o en casos greus, pensaments autolesius

Si notes algun d'aquests símptomes en tu o en algú del teu entorn, és important buscar ajuda. La depressió postpart no se'n va sola simplement descansant més o esperant que passi el temps. El tractament psicològic és eficaç, i com més aviat es comença, menys temps dura el patiment.

Dol gestacional i perinatal: la pèrdua que poques vegades es parla

Una de les àrees de la psicologia perinatal que trobo més necessàries —i alhora més invisibilitzades— és el dol per pèrdues gestacionals. Parlem d'avortaments espontanis, de morts fetals intrauterines, de naixements prematurs amb mort neonatal, d'embarassos ectòpics, d'interrupcions voluntàries de l'embaràs. Totes aquestes situacions generen un dol real, amb tota la intensitat d'un dol, però sovint sense el reconeixement social que mereixeria.

La persona que ha perdut un embaràs escolta sovint frases com "ja en tindràs un altre", "era molt aviat, tot just tenies sis setmanes", "el cos sap el que fa". Totes aquestes frases, dites amb bona voluntat, invaliden una experiència que és profundament real i profundament dolorosa.

El dol perinatal té característiques específiques que el distingeixen d'altres tipus de dol:

• La pèrdua sovint implica un futur imaginat, no només una persona present: es plora una vida que no serà
• Hi ha sovint una culpa intensa i preguntes sense resposta sobre si es podria haver fet alguna cosa diferent
• L'entorn no sempre reconeix la magnitud de la pèrdua, cosa que genera solitud i incomprensió
• Pot coexistir amb por a tornar a quedar embarassada i ambivalència davant d'un embaràs posterior
• La parella pot viure la pèrdua de maneres molt diferents entre si, generant distanciament i malentesos

El treball terapèutic en el dol perinatal no consisteix a oblidar ni a superar la pèrdua com si mai hagués existit. Consisteix a crear un espai on allò que ha passat pugui ser reconegut, nombrat, plorat i, finalment, integrat de manera que sigui possible continuar vivint amb plenitud.

Dificultat per crear vincle: quan l'amor no arriba de cop

Existeix un mite molt extès sobre la maternitat i la paternitat: el del vincle instantani, l'amor a primera vista, la connexió immediata amb el bebè en el moment del naixement. La realitat és que moltes persones —una proporció molt més alta del que es comenta— tarden setmanes o fins i tot mesos a sentir aquell vincle fort i clar amb el seu fill.

Això no significa que siguin dolents pares o mares. Significa que el vincle, com qualsevol relació, necessita temps i condicions per construir-se. Però quan la dificultat de vincle va acompanyada de vergonya, de por, d'aïllament o de simptomatologia depressiva, és important intervenir.

A la meva consulta treballo la dificultat de vincle postnatal des d'un enfocament que combina la comprensió de les causes —biològiques, psicològiques, relacionals— amb la creació d'experiències concretes de connexió i presència amb el bebè. Sovint inclou també un treball sobre la història d'aferrament de la pròpia persona: com l'han cuidat a ella, quines experiències té internes sobre el que significa ser cuidat i cuidar.

Com és la psicologia perinatal a la meva consulta de Manresa

Atenc presencialment a Manresa, al carrer Carretera de Vic, 22, 4t pis, en un espai tranquil i privat. La consulta és accessible i es troba ben comunicada amb transport públic des de tot el Bages. Per a qui prefereixi no desplaçar-se —cosa molt comprensible quan s'està embarassada o acabes de tenir un bebè— les sessions online per videotrucada funcionen exactament igual de bé.

La primera visita és sense compromís. És una sessió d'avaluació en la qual tens espai per explicar-me el que vius, jo et faig les preguntes que necessito per entendre la situació, i al final parlem conjuntament sobre si té sentit continuar treballant plegats i com enfocarem el procés. El preu és de 60 euros la sessió, tant en format presencial com online.

Atenc en català, castellà i anglès, i arriben a la meva consulta dones i parelles de Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Navarcles, Súria, Cardona, Artés i d'altres municipis del Bages, a més de persones de tot Catalunya a través del format online.

Una aclaració important: com a psicòleg sanitari, el meu àmbit és la psicoteràpia i l'avaluació psicològica. Quan el cas requereix una valoració de psiquiatria perinatal —per exemple, per considerar la medicació durant l'embaràs o la lactància— treballo en coordinació amb els serveis mèdics corresponents i, si cal, derivo o faig un treball paral·lel amb el professional mèdic.