Teràpia de parella a Manresa

Al llarg de més de vuit anys de consulta he acompanyat centenars de parelles. Algunes arriben en una crisi aguda —una infidelitat, una decisió vital que no troben manera de prendre junts, un conflicte que ha esclatat de cop. D'altres porten anys en un desgast silenciós: menys converses reals, menys complicitat, la sensació que conviuen però que ja no es connecten. En tots dos casos, el que els ha portat fins aquí no és el problema en si, sinó la dificultat per gestionar-lo junts.

La teràpia de parella no és un darrer recurs. Des de la meva perspectiva, és una eina de primer ordre que pot activar-se molt abans que la relació arribi al límit. Com més aviat es treballa, més marge hi ha per construir quelcom diferent.

Per què costa tant demanar ajuda com a parella

Una de les coses que m'he adonat al llarg dels anys és que les parelles que acudeixen a teràpia sovint han esperat molt de temps. Hi ha una barrera que va més enllà de la por o de la vergonya: moltes vegades és la creença que "els problemes de parella s'han de resoldre entre nosaltres". I és una creença comprensible, però que pot costar molt cara.

Demanar ajuda professional no significa que la relació hagi fracassat. Significa que estimeu prou la relació com per no conformar-vos amb el malestar. Les parelles que viuen al Bages —Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Navarcles, Santpedor— de vegades m'expliquen que en entorns propers han sentit que "els psicòlegs s'han de necessitar quan una cosa és molt greu". Vull ser clar: la teràpia funciona millor com més aviat s'activa.

Quines situacions porto a la consulta de parella

No hi ha una única tipologia de conflicte de parella. A la meva consulta de Manresa treballo amb situacions molt diverses:

• Comunicació bloquejada: converses que acaben sempre igual, on cadascú sent que l'altre no l'escolta, o on el silenci s'ha convertit en la postura per defecte.
• Distanciament emocional i afectiu: la parella continua funcionant logísticament —fills, casa, feina— però la connexió íntima s'ha perdut. Ja no es riuen junts, ja no es trien l'un a l'altre.
• Crisis de confiança i infidelitats: quan la confiança s'ha trencat —per una infidelitat emocional o sexual, per mentides acumulades— el camí per reconstruir-la és llarg però possible si ambdós ho volen.
• Conflictes repetitius sense resolució: discussions que s'encenen per una cosa concreta però que en realitat toquen sempre la mateixa ferida de fons —el reconeixement, el control, la por a l'abandó.
• Transicions vitals difícils: l'arribada d'un fill, un canvi de feina o de residència, la cura de pares grans, una pèrdua. Les transicions desequilibren els rols i les expectatives i poden generar tensió fins i tot en parelles sòlides.
• Dubte sobre la continuïtat: quan un o tots dos es pregunten si volen continuar junts, però no volen prendre una decisió sense haver-ho treballat seriosament.

Si us veieu reflectits en alguna d'aquestes situacions, no fa falta que la cosa estigui "molt malament" per contactar. Treballar quan el conflicte és gestionable sempre és millor que esperar que desbordeu del tot.

Com treballo: el procés des de la primera sessió

La primera sessió de teràpia de parella és conjunta i dura uns 60 minuts. No la plantejo com un interrogatori: és una conversa on us escol·to a tots dos, m'interessa entendre la vostra història com a parella —no només el problema actual— i on comencem a construir un espai segur per a ambdós.

Una cosa que moltes parelles agraeixen és que el meu paper no és jutjar qui té raó. Els conflictes de parella rarament es resolen trobant un culpable; es resolen entenent els patrons relacionals que s'han instal·lat entre els dos. Per aquest motiu treballo centrant-me en les dinàmiques, no en les anècdotes.

Al llarg del procés puc integrar tècniques de diverses escoles:

• Teràpia focalitzada en les emocions (EFT): per identificar i transformar els patrons d'aferrament i les respostes emocionals que alimenten el conflicte.
• Teràpia cognitivo-conductual de parella: per treballar les distorsions cognitives i les conductes que mantenen els problemes de comunicació.
• Tècniques de comunicació no violenta: per aprendre a expressar necessitats sense activar mecanismes defensius en l'altre.
• Espai individual dins el procés: en alguns moments pot ser útil fer una sessió individual amb cadascú. Això no és una contradicció amb la teràpia conjunta; és una manera d'aprofundir en aspectes que costen més de verbalitzar davant la parella.

La comunicació: molt més que "parlar més"

Quan les parelles em diuen "el problema és que no ens comuniquem", normalment el que estan descrivint no és absència de comunicació sinó una comunicació que genera més distància que connexió. Es comuniquen molt, però les converses acaben malament.

A la consulta treballem la qualitat de la comunicació, no la quantitat. Això implica identificar:

• Com cadascú interpreta el que l'altre diu (i com sovint ho interpreta pitjor del que era la intenció).
• Quins temes es perceben com a "perillosos" i s'eviten sistemàticament fins que exploten.
• Quin ritme de conversa funciona per a cada persona: hi ha qui necessita temps per processar, i si l'altre el pressiona, es tanca; hi ha qui interpreta el silenci com a indiferència.
• Com expressar el que es necessita sense que soni a retret.

Moltes parelles surten de les primeres sessions amb eines concretes que ja poden practicar a casa. No m'interessa que la teràpia sigui un espai aïllat: el que treballem a la consulta ha de tenir continuïtat en el dia a dia.

Quan un dels dos no vol venir a teràpia

És una situació freqüent. Un dels membres de la parella està disposat a buscar ajuda; l'altre posa resistències. Les raons habituals que escolto: "no crec en els psicòlegs", "no cal que un desconegut sàpiga els nostres problemes", "no tinc temps", "jo no soc el que té el problema".

El que faig en aquests casos és treballar primer individualment amb qui sí que vol venir. Treballar el propi rol dins la dinàmica de parella ja genera canvis. I moltes vegades, quan la persona que resistia veu que el seu company o companya canvia —que reacciona diferent, que ja no entra en el cercle viciós de sempre— la resistència s'abaixa i acaba venint.

Si sou la persona que vol venir però no sabeu com plantejar-ho a la vostra parella sense que es posi a la defensiva, és una cosa que podem treballar junts en una primera visita individual. Com a psicòleg a Manresa, atenc tant teràpia individual com de parella, i les fronteres entre les dues modalitats sovint són permeables.

Teràpia de parella presencial o online: quina triar

A la meva consulta de Manresa, situada a Carretera de Vic, 22 (4t pis), faig sessions presencials de dilluns a dissabte. Per a parelles que viuen al Bages —o fins i tot fora, a la Catalunya Central— la proximitat pot ser un avantatge: venir junts a una sessió presencial pot tenir un pes simbòlic important, una demostració mútua de compromís.

La teràpia online, en canvi, és ideal per a parelles amb horaris que no quadren fàcilment, que viuen en municipis allunyats del centre de Manresa, o que ja han tingut experiència positiva amb el format digital. El procés és igual d'efectiu; l'única diferència és logística.

Moltes parelles combinen les dues opcions: comencen en format presencial i passen a online en moments puntuals quan la logística no permet venir físicament.

La parella no és estàtica: créixer junts com a projecte

Una cosa que m'agrada transmetre a les parelles amb qui treballo és que la relació no és una cosa que es té o no es té: és una cosa que es construeix activament. Les parelles que funcionen bé no ho fan perquè s'hagin lliurat de les dificultats, sinó perquè han après a travessar-les sense perdre's de vista.

La teràpia de parella pot ser una oportunitat per actualitzar el contracte implícit que teniu com a parella —les expectatives, els rols, les necessitats que han canviat amb els anys— sense haver d'esperar que una crisi us ho faci evident de manera dolorosa.

Si voleu saber més sobre com treballo o explorar si la teràpia de parella pot ajudar-vos, podeu visitar la pàgina d'inici d'Aleix Hildebrandt Psicologia o contactar-me directament per WhatsApp. La primera consulta no compromet res.