Tipus de psicoteràpia: com triar l'enfocament que millor s'adapta a tu

Una de les preguntes que més escolto a la primera visita és: "Però, quin tipus de teràpia fas tu?" I és una pregunta intel·ligent. Quan una persona decideix demanar ajuda psicològica, vol saber en mans de qui es posa, quin camí recorrerà i si aquell camí té sentit per al que li passa. En aquest article vull respondre-la amb honestedat i detall, perquè crec que entendre els enfocaments terapèutics t'ajuda a prendre una decisió millor.

Treballo amb persones a Manresa, a La Seu d'Urgell i en format online des de fa més de vuit anys. En tot aquest temps he pogut comprovar una cosa que la recerca científica confirma: no hi ha un model de psicoteràpia millor que els altres en termes absoluts. El que hi ha és el model millor per a cada persona, per al seu problema concret i per al moment vital en el qual es troba. Intentar aplicar el mateix enfocament a tothom és com donar la mateixa medicació a totes les malalties.

Teràpia cognitivo-conductual (TCC): estructura, present i canvi mesurable

La TCC és probablement l'enfocament del qual la gent ha sentit parlar més, i amb raó: és el model amb major suport empíric per a un ampli ventall de problemes psicològics. Però, en què consisteix realment?

La premissa central de la TCC és que les nostres emocions i conductes estan fortament influenciades per la manera com interpretem les situacions. No és el que ens passa el que ens pertorba, sinó el que pensem sobre el que ens passa. Quan els patrons de pensament són distorsionats —catastrofisme, pensament tot-o-res, lectura del pensament dels altres— generen emocions i conductes desadaptatives que mantenen el problema.

A la pràctica, la TCC és un procés estructurat i orientat al present. En sessió, identifiquem els patrons de pensament disfuncionals, els qüestionem de manera activa i practiquem noves maneres de respondre a les situacions. Habitualment inclou tasques per fer entre sessions, perquè el canvi real es consolida a la vida quotidiana, no només a la consulta.

La TCC és especialment indicada per a:

• Trastorns d'ansietat (ansietat generalitzada, trastorn de pànic, fòbies, TOC)
• Depressió moderada o severa
• Trastorn d'estrès posttraumàtic (en combinació o no amb EMDR)
• Problemes de son, hipocondria, fòbia social
• Conductes addictives

Si tens un problema ben delimitat, vols un procés clar i mesurable, i et sents còmode treballant de manera activa en sessions, la TCC sol ser una bona opció. Els tractaments acostumen a durar entre 12 i 20 sessions per a la majoria de problemes concrets.

Teràpia psicodinàmica: el passat que viu en el present

La teràpia psicodinàmica parteix d'una premissa diferent: moltes de les dificultats que una persona experimenta avui —en les relacions, en la feina, en com es percep a si mateixa— estan arrelades en experiències primerenques, en conflictes interns no resolts i en patrons inconscients que es van formar en un context que ja no existeix però que continuen actius.

A diferència de la TCC, la teràpia psicodinàmica no s'orienta tant cap a un problema específic sinó cap a la comprensió profunda de la persona. La relació terapèutica és una eina central: el que passa entre el pacient i jo a la consulta sovint reflecteix els patrons que aquella persona repeteix en les seves relacions fora de la consulta. Treballar-ho en viu, en el moment en què apareix, és una de les eines més poderoses d'aquest enfocament.

La teràpia psicodinàmica és especialment útil per a:

• Patrons de caràcter que es repeteixen i que causen sofriment crònic
• Dificultats relacionals persistents (amb parelles, família, companys de feina)
• Baixa autoestima i sensació persistent de buit o manca de sentit
• Trastorns de personalitat
• Persones que han provat altres teràpies i senten que "alguna cosa hi ha a sota" que no han tocat

Aquest enfocament tendeix a ser un procés més llarg —de mesos a anys— perquè no busca suprimir un símptoma sinó entendre i transformar la forma en què la persona es relaciona amb si mateixa i amb els altres.

Teràpia humanista i existencial: significat, autenticitat i creixement

Carl Rogers, el gran referent de la teràpia humanista, deia que les persones tenim una tendència innata cap al creixement i l'autorrealització, i que quan alguna cosa la bloqueja apareix el sofriment. La tasca del terapeuta no és corregir o modificar, sinó crear les condicions perquè la persona torni a connectar amb el seu propi procés de creixement.

La teràpia humanista posa al centre la relació terapèutica com a element curador per si sol: l'empatia genuïna, l'acceptació incondicional i l'autenticitat del terapeuta creen un espai en el qual la persona pot ser ella mateixa potser per primera vegada, explorar el que sent sense por al judici i redescobrir qui és i què vol.

La dimensió existencial afegeix una capa més: les grans preguntes sobre la llibertat, la responsabilitat, el sentit de la vida i la mort. L'enfocament existencial és especialment rellevant en crisis vitals, duels, canvis d'etapa o situacions en les quals la persona es pregunta si la vida que viu és la vida que vol.

Aquest enfocament és especialment indicat per a:

• Crisis de sentit o identitat
• Duels i pèrdues significatives
• Persones que senten que viuen per a la mirada dels altres i no per a elles mateixes
• Processos de creixement personal on no hi ha un "trastorn" definit però sí un sofriment real
• Acompanyament en malalties cròniques o situacions límit

EMDR: la teràpia específica per al trauma

L'EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) és un enfocament dissenyat específicament per al tractament del trauma. Parteix de la idea que les experiències traumàtiques queden "atrapades" en el sistema nerviós d'una manera que impedeix que es processin adequadament, i que per això continuen generant respostes d'alerta, imatges intrusives, evitació o bloqueig emocional molt de temps després que el perill hagi passat.

La tècnica principal de l'EMDR utilitza moviments oculars bilaterals (o altres formes d'estimulació bilateral) mentre la persona accedeix al record traumàtic. Aquest procés facilita que el cervell reprocessi la memòria i la integri de manera menys pertorbadora. El resultat, quan funciona bé, és que el record continua existint però ja no provoca la mateixa resposta emocional intensa.

L'EMDR és especialment indicat per a:

• Trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT) per accidents, agressions, desastres naturals
• Trauma complex derivat d'abús, negligència o entorns familiars disfuncionals en la infància
• Fòbies d'origen traumàtic
• Dol complicat
• Ansietat i depressió quan hi ha un component traumàtic clar al darrere

A la meva consulta incorporo EMDR en els processos on el trauma és un factor central. Sovint es combina amb elements de TCC o psicodinàmica segons les necessitats de la persona.

DBT: quan les emocions desborden

La teràpia dialèctica conductual (DBT, per les seves sigles en anglès) va ser desenvolupada per Marsha Linehan específicament per a persones amb una desregulació emocional molt intensa, originalment per al trastorn límit de la personalitat (TLP), però avui se sap que és eficaç per a molts altres contextos on les emocions desborden la capacitat de gestió de la persona.

La DBT és un enfocament molt complet: combina estratègies d'acceptació (de la realitat tal com és, sense jutjar-la) amb estratègies de canvi (aprendre habilitats concretes per regular les emocions, tolerar el malestar, millorar les relacions i mantenir l'atenció plena). El nom "dialèctica" fa referència precisament a aquesta tensió entre acceptació i canvi.

La DBT és especialment indicada per a:

• Trastorn límit de la personalitat (TLP)
• Desregulació emocional intensa i conductes impulsives
• Comportaments autolessius o ideació suïcida recurrent
• Dificultats relacionals marcades per la inestabilitat emocional
• Trastorns alimentaris associats a la desregulació emocional

Un dels aspectes que distingeix la DBT d'altres models és que sol tenir un format estructurat: sessions individuals, grup d'habilitats i, en alguns casos, coaching telefònic. No és un tractament que pugui improvisar-se; requereix una formació específica del terapeuta.

ACT: acceptació, valors i acció compromesa

La teràpia d'acceptació i compromís (ACT, que es llegeix com la paraula anglesa "act") forma part de les anomenades teràpies de tercera generació, que suposen una evolució de la TCC clàssica. La seva premissa central és revolucionària: el problema no és tenir pensaments i emocions doloroses —tothom en té— sinó la guerra constant que fem per evitar-les, suprimir-les o controlar-les.

L'ACT proposa una actitud diferent: acceptar els pensaments i emocions difícils sense deixar que dictin la conducta, i orientar les accions cap als valors personals profunds. No es tracta d'eliminar el dolor, sinó de reduir el sofriment innecessari que genera la lluita contra el dolor, i de construir una vida significativa malgrat les dificultats.

L'ACT és especialment indicada per a:

• Ansietat crònica on la persona ha après a evitar tot el que l'activa
• Depressió acompanyada d'anhedònia i retirada vital
• Dolor crònic i malalties cròniques
• Perfeccionisme i autocrítica severa
• Persones que senten que "controlar" els seus pensaments i emocions els consumeix tota l'energia

Per què jo faig servir un enfocament integrador

Després de molts anys de pràctica clínica, he adoptat el que s'anomena un enfocament integrador: no sóc un terapeuta TCC, ni psicodinàmic, ni humanista en exclusiva. Sóc un clínic que utilitza les eines que millor s'ajusten a la persona que tinc davant i al moment del procés en el qual ens trobem.

Quan una persona arriba a la meva consulta amb ansietat aguda que li impedeix funcionar, prioritzo les eines de la TCC per obtenir resultats ràpids que li donin una mica de respiració. Quan a partir d'allà comencem a veure que hi ha un patró relacional o un trauma subjacent, canviem el focus. Quan la persona necessita reconnectar amb el que li importa de debò, incorporo elements de l'ACT o de la teràpia humanista.

No és incoherència: és flexibilitat clínica al servei de la persona. La recerca mostra consistentment que els factors comuns a totes les teràpies —l'aliança terapèutica, l'empatia, la credibilitat del marc de treball, l'esperança— expliquen una part molt més gran de l'efectivitat que el model teòric específic. Que jo tingui una bona caixa d'eines és important; que tu i jo puguem treballar junts amb confiança és fonamental.

Com triar el tipus de psicoteràpia adequat per a tu

Si has arribat fins aquí i encara no tens clar quin enfocament necessites, és completament normal. La majoria de persones no ho saben abans de la primera visita, i no caldria que ho sapiguessin. Per a això existim els professionals: per fer una valoració acurada i proposar el camí més adequat.

Tanmateix, hi ha algunes preguntes que et poden orientar:

• Tens un problema ben concret i recent (ansietat, depressió, fòbia específica) que vols abordar de manera focalitzada? La TCC o l'ACT solen ser bones opcions.
• Has viscut una experiència traumàtica que continues revivint? L'EMDR pot ser molt eficaç.
• Notes que repeteixes sempre els mateixos patrons en les relacions o que quelcom "al fons" no canvia malgrat els esforços? La teràpia psicodinàmica pot ser el que necessis.
• Les teves emocions et desborden de manera intensa i freqüent? Pregunta pel model DBT.
• Et trobes en un moment de crisi existencial, canvi vital o pèrdua important? L'enfocament humanista i existencial pot acompanyar-te molt bé.

I si no saps per on començar, comença per una primera visita amb un psicòleg en qui confiïs. Una bona primera sessió de valoració ja t'hauria de donar prou informació per saber si aquell professional i aquell enfocament són els adequats per a tu.

Jo atenc presencialment a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i en format online per a persones de tot Catalunya i de l'Estat. El preu de la sessió és de 60€ i la primera visita és sense cap mena de compromís.