Valoració del dany psicològic: com es fa i per a què serveix

Hi ha persones que arriben a la consulta no per fer teràpia, sinó perquè necessiten que algú documenti de manera rigorosa el que han viscut. Un accident de trànsit, una agressió sexual, un assetjament laboral sostingut, una agressió física. Han patit, i el sistema judicial o assegurador els demana que ho demostrin. Aquí és on entra la valoració del dany psicològic.

En la meva pràctica com a psicòleg perit, he après que la paraula clau en tot aquest procés no és «patiment» —que és real i inqüestionable per a qui ho ha viscut—, sinó «documentació». L'objectiu d'un informe pericial de dany psicològic és traduir l'experiència subjectiva a un llenguatge clínic i jurídic que un jutge, un advocat o una companyia asseguradora pugui entendre i valorar. No és un testimoni de part: és un document tècnic que ha de ser defensable i honest, fins i tot quan la realitat és complexa.

Quan té sentit fer una valoració de dany psicològic

La valoració pericial psicològica és pertinent en una varietat de situacions. Les més habituals que veig a la consulta de Manresa i online inclouen:

• Accidents de trànsit amb lesions físiques o sense, però amb seqüeles emocionals clares.
• Agressions físiques o sexuals on es vol documentar l'impacte psicològic per a un procés penal.
• Assetjament laboral (mobbing) o assetjament escolar, especialment quan el procés s'allargarà mesos o anys.
• Accidents laborals on la persona queda amb seqüeles més enllà de les físiques.
• Situacions de violència de gènere en el marc d'un procés de separació o denúncia.
• Negligències mèdiques que han derivat en un impacte psicològic mesurable.

En cadascun d'aquests contextos, l'informe pericial no substitueix la teràpia: la seva funció és documentar, no curar. De fet, sovint recomano als meus pacients que mantinguin o iniciïn el tractament psicològic en paral·lel al procés pericial, perquè esperar la resolució judicial pot allargar innecessàriament el seu patiment.

Dany psíquic agut i seqüela: una distinció que importa jurídicament

Una de les confusions més habituals que trobo és la diferència entre «dany psíquic» i «seqüela psicològica». No és una distinció semàntica: té conseqüències directes en com es quantifica la compensació.

El dany psíquic es refereix a les alteracions emocionals i conductuals que apareixen com a resposta directa al fet traumàtic. Símptomes com insomni, irritabilitat, evitació de llocs o situacions, tristesa intensa, hipervigilància o flashbacks. Aquests símptomes poden ser molt intensos en els primers dies o setmanes, però en molts casos remeten amb el tractament adequat.

La seqüela psicològica, en canvi, és allò que queda un cop s'ha dut a terme el tractament possible. És un impacte estable, que es mesura un cop el quadre clínic s'ha estabilitzat. Pot ser una dificultat permanent per conduir, una fòbia a determinats espais, una reducció de la capacitat de concentració que afecta la feina, o una alteració de la vida relacional.

Quan elaboro un informe, intento ser molt precís sobre en quin moment temporal es troba la persona: si estem davant d'un dany actiu susceptible de millora, o d'una seqüela consolidada. Barrejar-ho pot perjudicar la persona avaluada, perquè pot semblar que el seu estat és menys greu del que és, o al contrari, que s'exagera quelcom que pot millorar.

Establir el nexe causal: la feina de fons de la perícia

Si hi ha una sola cosa que diferencia un informe pericial d'un informe clínic ordinari, és l'establiment del nexe causal. No n'hi ha prou de documentar que la persona pateix un trastorn d'estrès posttraumàtic o una depressió: cal demostrar que aquest trastorn és conseqüència del fet concret que es discuteix al judici.

Per establir aquest nexe, treballo amb tres eixos principals:

• Coherència temporal: els símptomes han d'aparèixer en un temps raonable just després del fet. Si algú diu que l'accident va ser fa tres anys i que els símptomes van començar fa sis mesos, cal buscar una explicació creïble.
• Consistència clínica: el quadre que presenta la persona ha de ser coherent amb el que la literatura científica descriu per a aquest tipus d'experiència. Un accident lleu rarament produeix una dissociació greu; una agressió sexual sovint provoca molt més que ansietat lleu.
• Condicions preexistents: si la persona tenia diagnòstics previs, cal documentar-los honestament. Però no és un argument per desestimar la reclamació: el dret reconeix l'agravació de condicions preexistents, i un bon informe explica com el fet ha empitjorat una situació anterior, no la ignora.

La meva posició en tot aquest procés no és la de defensor de la persona avaluada. Soc psicòleg perit, no advocat. La meva funció és ser rigorós, i quan les dades no sostenen una determinada conclusió, ho dic. Paradoxalment, això és el que dóna credibilitat a l'informe quan sí que hi ha dany real a documentar.

Les proves que s'utilitzen i per què no n'hi ha prou amb l'entrevista

Una entrevista clínica és imprescindible, però no és suficient per a un informe pericial. El motiu és senzill: les entrevistes depenen massa de la memòria i la presentació de la persona, i poden ser influïdes per allò que la persona creu que hauria de dir. Per això, combino sempre l'entrevista amb proves psicomètriques validades.

Entre els instruments que faig servir habitualment:

• MMPI-3 o PAI: proves de personalitat i psicopatologia àmplia amb escales de validesa integrades, que detecten tendències a exagerar o minimitzar símptomes.
• PCL-5: escala específica per a l'estrès posttraumàtic, alineada amb els criteris DSM-5.
• SIMS o TOMM: proves específiques de detecció de simulació, que avaluen si la persona exagera o inventa símptomes cognitius o de memòria.
• BDI-II i BAI: escales de Beck per a la depressió i l'ansietat, àmpliament conegudes i acceptades en contextos judicials.
• Entrevista clínica estructurada (SCID): per a un diagnòstic rigorós basat en criteris DSM.

El fet d'emprar múltiples fonts fa que l'informe sigui molt més resistent als atacs de la part contrària. Si totes les proves apunten en la mateixa direcció i les escales de validesa no mostren irregularitats, és molt difícil desacreditar les conclusions.

Com és el procés des del primer contacte fins a l'informe final

Quan algú m'encarrega una valoració de dany psicològic, el procés habitual té quatre fases. La primera és la revisió de la documentació: informes mèdics, atestats policials, historial clínic previ, baixes laborals, si n'hi ha. Llegir bé la documentació m'estalvia preguntes innecessàries i em permet detectar incoherències o elements que la persona potser no havia comentat.

La segona fase és l'avaluació clínica pròpiament dita: entre dues i quatre sessions, depenent de la complexitat, en les quals realitzo les entrevistes i aplico les proves. La tercera és l'anàlisi i interpretació dels resultats: creuant la informació documental, les entrevistes i les proves psicomètriques per construir una imatge coherent. I la quarta és la redacció de l'informe, que ha de ser llegible per a no especialistes —jutges, advocats— però suficientment tècnic per superar el contrast amb un contrainforme.

Si el cas arriba a judici, el perit pot ser citat a declarar i a defensar les conclusions oralment. Em preparo per a aquesta eventualitat des del primer moment: un informe que no es pugui defensar en viva veu és un informe incomplet.

El que un informe pericial no pot fer

Per concloure, vull ser directe sobre els límits d'aquest tipus de treball. Un informe pericial no garanteix que la reclamació prosperi: el jutge pot tenir en compte molts altres factors. No puc —ni vull— adaptar les conclusions al que la persona o el seu advocat esperaria que jo digués. I no puc predir resultats.

El que sí puc fer és garantir que la valoració es fa amb rigor, amb les proves adequades, amb honestedat sobre les incerteses i amb un document que reflecteixi fidelment l'estat de la persona. En molts casos, quan el dany és real, això ja és suficient perquè el sistema faci la seva feina.

Si tens dubtes sobre si la teva situació pot ser objecte d'una valoració pericial, o si vols saber si el que has viscut és documentable i en quins termes, pots escriure'm directament. Faig una primera valoració sense compromís.