Flashbacks: per què apareixen i com tractar-los

Cada setmana, a la meva consulta de Manresa i de La Seu d'Urgell, arriben persones que em descriuen la mateixa experiència amb paraules lleugerament diferents: "De cop i volta em transporto allà." "Noto que torno a estar-hi, que és real." "El meu cos reacciona com si estigués passant ara, però sé que no és possible." El que estan descrivint és un flashback. I la confusió que generen —la sensació d'estar boig o boja, de no tenir control, de no entendre per què el cervell fa això— és, en si mateixa, una de les parts més doloroses.

Vull dedicar aquest article a explicar, de manera clara i sense tecnicismes innecessaris, per què apareixen els flashbacks, com es diferencien d'altres experiències psicològiques i, sobretot, com es poden gestionar i tractar. Perquè la bona notícia és que els flashbacks no són permanents. Amb el tractament adequat, el cervell pot aprendre a processar el que ha quedat atrapat, i els flashbacks desapareixen o perden tota la seva intensitat.

Un flashback no és un record: la diferència fonamental

Abans d'explicar per què apareixen, necessito aclarir una cosa que moltes persones no saben i que canvia completament la manera de viure l'experiència: un flashback no és un record. És una re-experimentació.

Quan recordes quelcom del passat —un sopar familiar, un viatge, fins i tot un moment dolorós—, ho fas des del present. Saps que estàs evocant quelcom que ja ha passat. Hi ha una distància temporal i emocional que et permet dir: "Sí, aquell dia va ser difícil." El record és representatiu, no immersiu.

En un flashback, aquesta distància desapareix. El cervell no sap que allò va passar. El sistema nerviós reacciona com si l'amenaça o l'experiència estigués succeint ara mateix, en temps real. Pots notar els mateixos olors, la mateixa por, el mateix ritme cardíac accelerat, la mateixa sensació al pit que vas tenir en el moment original. El cos i la ment no fan cap distinció entre passat i present perquè, neurobiològicament, el record traumàtic no ha quedat integrat com a "passat".

Aquesta és la clau: els records normals s'emmagatzemen amb un codi temporal que els situa en el passat. Els records traumàtics, quan no han estat processats adequadament, queden sense aquest codi. Per al cervell, segueixen "oberts", actius, presents. I quan alguna cosa els activa, el sistema d'alarma s'encén com si el perill fos ara.

Per què apareixen els flashbacks: el paper dels detonadors

Els flashbacks no apareixen al no-res, tot i que sovint ho sembla. Apareixen perquè alguna cosa —un estímul extern o intern— ha activat el fragment de memòria traumàtica. Aquests estímuls s'anomenen detonadors o triggers.

El problema és que els detonadors sovint passen per sota del llindar conscient. No tens temps de pensar "ah, aquella olor em recorda al trauma". El procés és molt més ràpid: l'amígdala —la part del cervell encarregada de detectar amenaces— reconeix l'estímul com associat a la situació traumàtica i activa la resposta d'alarma en fraccions de segon, molt abans que el còrtex prefrontal (la part racional) pugui intervenir.

Alguns exemples de detonadors habituals que veig a la meva consulta:

• Sensorials: Una olor específica (colònia, fum, desinfectant), un so (una veu amb un cert to, un soroll fort, una cançó), una textura, una qualitat de llum, un sabor.
• Visuals: Una persona que s'assembla físicament a algú relacionat amb el trauma, un lloc similar al de l'esdeveniment, una imatge en una pantalla, un color.
• Corporals: Una sensació física —tensió muscular, un cert tipus de dolor, sentir-se immobilitzat— que el cos associa al moment traumàtic.
• Emocionals: Sentir una emoció similar a la que es va sentir durant el trauma (impotència, por, vergonya) pot per si sola activar el record associat.
• Contextuals: Una data, una estació de l'any, una situació relacional (un conflicte, una intimitat) que reprodueix alguna característica de l'experiència traumàtica.

Identificar els detonadors propis és un dels primers passos del treball terapèutic. No per evitar-los —l'evitació manté el TEPT viu—, sinó per comprendre la lògica del propi cervell i deixar de viure l'experiència com una cosa caòtica i sense sentit.

Tipus de flashbacks: no tots s'experimenten igual

Quan parlem de flashbacks, moltes persones imaginen escenes cinematogràfiques d'imatges vívides. Però a la pràctica clínica, els flashbacks prenen formes molt diverses. Identificar quin tipus es té ajuda molt a entendre el propi procés i a aplicar les estratègies adequades.

• Flashbacks visuals: La forma més coneguda. La persona reviu imatges del trauma amb una qualitat quasi fotogràfica o cinematogràfica. Pot veure-ho "de fora" o sentir-se completament dins de l'escena. Sovint van acompanyats d'una intensa activació emocional i corporal.
• Flashbacks emocionals: Menys visuals i per això sovint menys reconeguts. La persona experimenta de cop una emoció aclaparadora —terror, vergonya profunda, desesperança absoluta, ràbia intensa— que sembla desproporcionada respecte a la situació present. No hi ha necessàriament una imatge; simplement es reviu l'estat emocional del trauma. Són molt comuns en el trauma complex i en les ferides d'infantesa.
• Flashbacks somàtics: El cos reviu el trauma sense que hi hagi imatge ni emoció reconeixible. La persona nota de cop tensions musculars, nàusees, acceleració cardíaca, dificultat per respirar, sensació de paràlisi o altres respostes físiques que replicarien les que es van tenir durant l'experiència traumàtica. Sovint desconcerten perquè sembles tenir un atac de pànic "sense motiu".
• Flashbacks olfactius o gustatius: Menys freqüents, però molt impactants. Una olor o un sabor transporten la persona de manera immediata al context traumàtic.

Un matís important: una mateixa persona pot tenir diversos tipus de flashbacks, i no sempre és fàcil distingir-los entre si, ni d'altres experiències com els pensaments intrusius o els estats dissociatius. Per això és fonamental fer una avaluació detallada amb un professional especialitzat en trauma.

La diferència entre un flashback i un pensament intrusiu

Una pregunta que em fan sovint és: "Tinc imatges que apareixen de cop, és un flashback o un pensament intrusiu?" La distinció té importància clínica perquè el tractament pot variar.

Un pensament intrusiu és una imatge, idea o impuls que apareix de manera no volguda i que la persona reconeix com a pertanyent a la seva ment: "Estic tenint un pensament sobre aquell dia." Hi ha consciència de ser al present i d'estar pensant. El malestar pot ser intens, però el contacte amb la realitat present es manté.

En un flashback, en canvi, hi ha una pèrdua parcial o total del contacte amb el present. La persona no "pensa en" el trauma: el viu. El sistema nerviós respon com si l'amenaça fos real i immediata. Sovint s'acompanya d'una component dissociativa: sensació d'irrealitat, de no saber on ets, de temps que passa de manera diferent.

Tots dos poden coexistir en el trastorn d'estrès posttraumàtic i en altres quadres vinculats al trauma, i tots dos responen bé al tractament psicoterapèutic especialitzat.

Com gestionar un flashback en el moment: tècniques de grounding

Quan estàs en mig d'un flashback, el que necessites no és entendre-ho (la comprensió intel·lectual no atura la resposta d'alarma): el que necessites és tornar al present. Aquí és on entren les tècniques de grounding (ancoratge al present), que enseño als meus pacients com a eines de primera línia.

El principi subjacent és sempre el mateix: activar el sistema sensorial en el moment present per enviar al cervell la informació que ara és segur. Com més canals sensorials actives, millor.

• Tècnica dels 5 sentits (5-4-3-2-1): Nomena en veu alta o mentalment 5 coses que pots veure ara mateix, 4 coses que pots tocar, 3 sons que escoltes en aquest moment, 2 olors que perceps, 1 cosa que pots tastar. L'exercici obliga el cervell a processar informació del present, la qual cosa competeix amb el processament del record traumàtic.
• Temperatura: Tenir alguna cosa freda a les mans —un got d'aigua freda, un gel, aigua freda a la cara— és un dels ancoratges més ràpids i efectius. El sistema nerviós respon molt bé als canvis de temperatura perquè activa el sistema parasimpàtic i ajuda a sortir de l'estat d'activació aguda.
• Nom, lloc i data: Dir-se a un mateix, en veu alta si és possible: "Em dic [nom]. Sóc a [lloc]. Avui és [dia i data]. Estic segur/a." Sembla senzill, però és molt potent. Activa el còrtex prefrontal (la part racional i contextualitzadora) i ajuda a recuperar la perspectiva temporal.
• Contacte físic amb el terra: Prémer els peus contra el terra, notar el pes del propi cos a la cadira, aguantar alguna cosa ferma amb les mans. La propioceptivitat —la consciència del propi cos en l'espai— és un ancoratge molt fiable.
• Respiració diafragmàtica lenta: Inspirar comptant fins a 4, mantenir 2 segons, expirar comptant fins a 6. L'espiració llarga activa el nervi vague i el sistema nerviós parasimpàtic, ajudant a reduir l'activació.

Vull ser honest sobre quelcom important: el grounding és una eina de gestió, no de curació. Ajuda a sobreviure el flashback, a reduir-ne la intensitat i a recuperar el control. Però no tracta el que el genera. Per a això, cal treballar el trauma des de l'arrel.

Per què els flashbacks desapareixen amb el tractament: el paper de l'EMDR

Explicar per què els flashbacks desapareixen amb una teràpia com l'EMDR requereix entendre, breument, per què existeixen.

Els records es processen normalment durant el son REM: el cervell els integra, els connecta amb altres memòries, els situa en context temporal i els emmagatzema com a "passat". Però quan un esdeveniment és massa intens, sobrepassa la capacitat de processament del sistema nerviós. El record queda "congelat" tal com era en el moment: carregat d'emoció bruta, sensació corporal i creences negatives, sense marc temporal ni integració.

L'EMDR (Eye Movement Desensitization and Reprocessing) —la teràpia que aplico a la meva consulta de Manresa i La Seu d'Urgell i en format online— treballa exactament sobre aquest punt. Mitjançant estimulació bilateral (habitualment moviments oculars, però també taps tàctils o sons alternants), facilita que el cervell reprengui el processament que va quedar interromput. El record es reprocessa: la persona pot accedir-hi sense que el sistema d'alarma s'activi amb la mateixa intensitat, i s'integra finalment com a quelcom que va passar al passat.

El resultat pràctic que observo a la consulta és que els flashbacks disminueixen en freqüència i intensitat i, en molts casos, desapareixen completament. El record no s'esborra —la persona continua sabent que aquell fet va ocórrer—, però perd la seva capacitat de generar una resposta d'alarma aguda. Es converteix en un record més, dolorós potser, però ja situat en el passat.

L'EMDR és reconegut per l'Organització Mundial de la Salut i per les principals guies clíniques internacionals com un dels tractaments de primera elecció per al TEPT i el trauma. He format en EMDR i l'aplico amb pacients de Manresa, del Bages, de La Seu d'Urgell i de l'Alt Urgell, tant en format presencial com online per a qualsevol punt de Catalunya i l'Estat.

Quan buscar ajuda professional per als flashbacks

Si tens flashbacks de manera recurrent, la resposta és clara: busca ajuda. No perquè "siguis dèbil" o perquè "no pots sol/a", sinó perquè els flashbacks no desapareixen per la força de voluntat ni per intentar no pensar-hi. La lògica del trauma és diferent: com més evites, més manté la seva força. Com més treballes des de l'exposició estructurada i el processament terapèutic, més es redueix.

Alguns senyals que indiquen que el moment de buscar ajuda és ara:

• Els flashbacks apareixen diverses vegades a la setmana o amb una intensitat que et desborda completament.
• Has canviat la teva rutina per evitar situacions, llocs o persones associades al trauma.
• Tens problemes per dormir: malsons recurrents, dificultats per conciliar el son, despertar-te en estat d'alerta.
• Notes que les relacions properes es veuen afectades: et costa connectar, et sents distant, reacciones de manera desproporcionada en conflictes.
• Tens la sensació que "no pots avançar", que el passat domina el teu present malgrat que vols seguir endavant.

Si et reconèixes en algun d'aquests punts, vull que sàpigues que el que et passa té explicació, té nom i té tractament. A la meva consulta faig una primera visita sense compromís, on t'escolto, valoro la teva situació amb cura i t'explico honestament quin recorregut terapèutic crec que t'ajudaria. La sessió costa 60€ i pots contactar-me directament per WhatsApp al 611 75 70 76. Atenc en català, castellà i anglès, de manera presencial a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i en format online.