Novetats en psicologia forense 2025-2026: actualització del camp

La psicologia forense és un camp que no s'atura. A diferència d'altres àrees de la psicologia, on les novetats teòriques tarden anys a arribar a la pràctica clínica diària, en l'àmbit forense els canvis legislatius i nosológics es tradueixen de manera molt directa en com treballem, en quines preguntes ens fan els tribunals i en com argumentem les nostres conclusions en un informe pericial. Porto més de vuit anys fent peritatges i avaluacions forenses, i puc dir que els últims quatre o cinc anys han estat dels més intensos en termes de canvis rellevants per a la nostra feina.

En aquest article vull fer una revisió honesta i pràctica de les principals novetats que han marcat la psicologia forense entre el 2022 i el 2026. No és un article acadèmic exhaustiu: és el meu intent de sintetitzar el que considero més important per a qualsevol psicòleg que treballi o vulgui treballar en l'àmbit forense, i per a qualsevol professional jurídic o part en un procediment que vulgui entendre com ha evolucionat el camp.

La CIE-11 i les seves implicacions pericials

L'Organització Mundial de la Salut va publicar la CIE-11 l'any 2019 i va entrar en vigor internacionalment l'1 de gener de 2022. Espanya l'ha anat implementant progressivament, i a dia d'avui és el sistema de referència en molts contextos clínics i mèdics. Per al psicòleg forense, la CIE-11 introdueix canvis que afecten directament alguns dels diagnòstics més habituals en l'entorn judicial.

Els canvis que considero més rellevants per a la pràctica pericial son:

• Trastorn d'Estrès Posttraumàtic Complex (C-PTSD, codi 6B41): la CIE-11 reconeix per primera vegada el C-PTSD com una categoria diagnòstica independent del TEPT clàssic. El C-PTSD es caracteritza per la presència dels símptomes nuclears del TEPT —reexperimentació, evitació, hiperactivació— més tres dominis addicionals de desregulació: afectiva, de la identitat i de les relacions interpersonals. Per als peritatges en casos de violència crònica, maltractament reiterat o trauma de la infància, tenir un diagnòstic específic per a aquest quadre és extraordinàriament rellevant. Fins ara, molts perits havíem d'argumentar amb circumloquis o diagnòstics combinats per descriure el que la CIE-11 ara nomena amb precisió.
• Trastorn de Dol Prolongat (codi 6B42): un altre diagnòstic nou de la CIE-11 amb implicacions forenses evidents. S'aplica quan el dol per la mort d'una persona estimada persisteix de manera intensa i incapacitant més enllà de sis mesos, interferint significativament en el funcionament diari. En peritatges de danys psíquics derivats d'accidents o homicidis, la possibilitat de diagnosticar un Trastorn de Dol Prolongat obre la porta a argumentar un dany específic i documentat, diferent del dol normal, amb proves de validació creixents.
• Reorganització del TDAH: la CIE-11 ha traslladat el TDAH als trastorns del neurodesenvolupament i ha actualitzat els criteris, amb una descripció més explícita de la presentació en adults. En contextos forenses on el TDAH és rellevant —responsabilitat penal atenuada, avaluació de la imputabilitat, custòdia de menors amb diagnòstic de TDAH—, aquesta actualització exigeix que el perits estiguin al dia de les equivalències i diferències entre CIE-11 i DSM-5-TR.
• Eliminació de la categoria F del diagnòstic de trastorn mental no especificat: la CIE-11 ha revisat la seva estructura categorial de manera que les categories residuals son menys habituals, cosa que obliga el psicòleg forense a ser més precís en el diagnòstic que presenta davant del tribunal.

El DSM-5-TR (2022): text revisat i actualitzacions clau

El 2022 l'American Psychiatric Association va publicar el DSM-5-TR, una revisió del text del DSM-5 que no introdueix nous diagnòstics majors però sí que actualitza els criteris de diverses categories, afegeix nous codificadors i revisa algunes especificadors rellevants. Per al psicòleg forense que treballa en entorns on el DSM és el sistema de referència —o on conviu amb la CIE—, cal conèixer els canvis principals.

Les actualitzacions del DSM-5-TR més rellevants per a la pràctica pericial inclouen:

• Trastorn de Dol Prolongat (Prolonged Grief Disorder): el DSM-5-TR incorpora per primera vegada el Trastorn de Dol Prolongat com a diagnòstic oficial, alineant-se amb la CIE-11 en el reconeixement d'aquest quadre. Els criteris son lleugerament diferents —el DSM-5-TR estableix un criteri temporal d'un any per als adults, enfront dels sis mesos de la CIE-11—, cosa que pot generar discussions pericials quan es treballa amb sistemes classificatoris paralels.
• Revisions en els especificadors dels trastorns depressius: s'han actualitzat alguns codificadors de gravetat i especificadors que afecten la documentació i la codificació dels quadres, rellevants per a peritatges de danys psíquics i avaluació de discapacitat.
• Actualitzacions en la codificació del TDAH: el DSM-5-TR ha revisat alguns aspectes de la presentació del TDAH en adults, en línia amb la CIE-11. Ara se subratlla de manera més explícita que els símptomes d'hiperactivitat-impulsivitat en adults poden manifestar-se de manera diferent que en nens —inquietud interna, dificultat per mantenir l'atenció en converses, impulsivitat verbal—, la qual cosa és important en contextos d'avaluació de la responsabilitat penal.
• Criteri de validesa cultural: el DSM-5-TR fa un esforç explícit per incorporar consideracions culturals en la descripció dels trastorns, recordant als clínics i als perits que l'expressió simptomàtica és culturalment modulada. Això té implicacions directes en peritatges de persones migrades o de contextos culturalment distants del model normatiu occidental.

La reforma del Codi Civil (Llei 8/2021): el canvi de paradigma en capacitat

El 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor la Llei 8/2021, de reforma del Codi Civil i de la Llei d'Enjudiciament Civil en matèria de suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica. Per a la psicologia forense, aquest és probablement el canvi legislatiu més profund de la darrera dècada.

La reforma elimina la figura de la incapacitació judicial i la substitueix per un sistema de mesures de suport graduades. El principi rector ja no és substituir la voluntat de la persona —com feia la tutela clàssica— sinó donar-li el suport que necessita per exercir la seva capacitat jurídica. Això implica un canvi de pregunta pericial fonamental:

• Abans: "És o no és capaç aquesta persona de governar-se a si mateixa?" (pregunta binària que conduïa a la incapacitació total o parcial)
• Ara: "En quines àrees i decisions específiques necessita suport aquesta persona, i de quina intensitat ha de ser aquest suport?" (pregunta funcional i graduada)

Per al psicòleg forense, això exigeix una avaluació molt més detallada i funcional. Ja no n'hi ha prou amb un CI i una exploració de la personalitat: cal avaluar la capacitat de la persona per prendre decisions en dominis concrets —gestió econòmica, salut, relacions, habitatge—, identificar quins suports ja té en el seu entorn i recomanar mesures proporcionals i menys restrictives possibles. Els instruments d'avaluació funcional —escales d'autonomia, bateries de funcions executives, protocols d'avaluació de la presa de decisions— han guanyat molt de pes en aquest nou paradigma.

La Llei Orgànica 10/2022 i el peritatge en violència sexual

La Llei Orgànica 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual, va entrar en vigor l'octubre del 2022 i va modificar de manera substancial el Codi Penal en matèria de delictes sexuals. El principi clau de la reforma és que qualsevol acte sexual sense consentiment exprés constitueix un delicte: el "sols sí és sí" com a estàndard de consentiment. Aquesta reorientació del tipus penal té implicacions directes per al psicòleg forense.

En la meva experiència, els canvis més significatius per a la feina pericial han estat:

• L'avaluació del consentiment en persones vulnerables: quan la víctima pateix un trastorn mental, una discapacitat intel·lectual o es trobava en una situació d'alteració de la consciència en el moment dels fets, la pregunta pericial sobre la capacitat de consentir és central. El psicòleg forense ha de poder argumentar si la persona era capaç de comprendre la naturalesa de l'acte i d'expressar una voluntat lliure i sense pressió.
• El dany psíquic com a element del tipus: la llei i la jurisprudència posterior han reforçat la importància d'avaluar el dany psíquic de la víctima de manera rigorosa. L'informe pericial sobre el dany psíquic —simptomatologia traumàtica, gravetat, nexe de causalitat— és cada vegada més determinant en la instrucció i el judici oral.
• La credibilitat del testimoni: en delictes sexuals, sovint la paraula de la víctima és la prova principal. L'avaluació de la credibilitat del testimoni —a través del SVA, el CBCA i d'instruments específics— ha recobrat protagonisme en els escrits pericials.
• La formació continuada del pericial: la llei va generar un debat intens en els primers mesos d'aplicació, amb algunes sentències polèmiques. El psicòleg forense ha d'estar al dia de la jurisprudència actualitzada i dels debats doctrinals per poder argumentar les seves conclusions en un entorn judicial en evolució.

Neurofísica forense i neuroimatge: avenços i limitacions

Una de les àrees de creixement més visible en la psicologia forense internacional dels últims anys és l'aplicació de tècniques de neuroimatge —RMf, PET, EEG d'alta resolució— a qüestions forenses com la imputabilitat, la detecció de mentides o la predicció de reincidència. Vull ser honest sobre on estem realment.

Les tècniques de neuroimatge forense han avançat científicament de manera notable: hi ha estudis sòlids sobre diferències cerebrals en persones amb psicopatia, trastorns de la impulsivitat o seqüeles de traumatismes cranioencefàlics. Però la distància entre el descobriment científic de grup i l'aplicabilitat al cas individual —que és el que demana un tribunal— continua sent molt gran. Cap resultat de neuroimatge pot, per si sol, establir si una persona concreta era imputable en el moment d'un delicte.

El que sí és operatiu ja avui en la pràctica forense espanyola:

• L'avaluació neuropsicológica de seqüeles cognitives d'accidents (traumatismes cranioencefàlics, anòxies, ictus) amb bateries estandarditzades i proves de validesa del rendiment
• L'ús d'informes de neuroimatge mèdica (RMN estructural) com a documentació complementària en peritatges de discapacitat o danys psíquics orgànics
• La integració de proves de conductivitat galvànica i variabilitat de la freqüència cardíaca en protocols de recerca, amb ús forense encara molt limitat

Intel·ligència artificial i peritatge psicológic: un debat obert

La irrupció de la intel·ligència artificial en tots els àmbits professionals no podia deixar al marge la psicologia forense. En els últims dos anys he vist un nombre creixent d'eines que pretenen automatitzar parts del treball pericial: anàlisi de veu per detectar estrès o engany, sistemes de processament del text per identificar patrons en declaracions, algoritmes de predicció de reincidència basats en variables sociodemogràfiques.

La meva posició sobre tot això és clara i, crec, ben fonamentada: l'IA pot ser un auxiliar útil per organitzar informació, revisar documentació extensa o suggerir hipòtesis de treball, però no pot substituir el judici clínic del psicòleg forense expert. I ho dic per una raó molt concreta: els tribunals exigeixen no només una conclusió, sinó un raonament argumentat, transparent i defensable en un interrogatori. Una "caixa negra" algorítmica no pot ser sotmesa a contrainterrogatori de la manera en què ho pot ser un psicòleg col·legiat que explica pas a pas com ha arribat a la seva conclusió.

Hi ha, a més, un problema seriós de biaix. Molts algoritmes predictius entrenats en dades nord-americanes mostren biaixos racials i socioeconòmics documentats que els fan inaplicables —i èticament problemàtics— en el context espanyol. El Comité Bioètic d'Espanya i diverses societats psicològiques europees han emès alertes en aquest sentit.

Cap a on va la psicologia forense: tendències per als propers anys

A partir del que he viscut com a professional i del que llegeixo en la literatura especialitzada, les tendències que considero més rellevants per als propers anys son:

• Major integració dels models multidimensionals: la dicotomia clàssica entre el model categorial (diagnòstic) i el model dimensional (perfils continus) s'està dissolent en la pràctica forense. Els informes pericials cada vegada han d'integrar ambdues lectures.
• Estandardització de les mesures de dany psíquic: hi ha un moviment creixent per establir protocols consensuats de valoració del dany psíquic en víctimes de delictes, que facilitin la comparabilitat entre peritatges i redueixin la discrecionalitat.
• Regulació de l'ús de l'IA en peritatge: l'aprovació del Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial (AI Act), en vigor des del 2024, classifica els sistemes d'avaluació de persones en contexts judicials com a sistemes d'alt risc, cosa que imposa requisits de transparència, supervisió humana i no discriminació que limitaran l'ús irresponsable d'algoritmes en peritatges.
• Especialització en trauma complex: el reconeixement del C-PTSD a la CIE-11 i la creixent evidència sobre el trauma crònic estan generant una demanda creixent de psicòlegs forenses amb formació específica en trauma complex i violència de gènere.
• Millora dels protocols per a menors: les recomanacions europees per a l'entrevista forense de menors estan convergint cap a estàndards més uniformes, amb influència creixent de protocols com el NICHD o l'RI-3.

La psicologia forense és un camp exigent que requereix formació contínua, rigor metodológic i, sobretot, humilitat intel·lectual: saber el que podem i el que no podem dir davant d'un tribunal és tan important com saber dir-ho bé. Si tens una consulta sobre peritatge psicológic, avaluació forense o algun dels temes tractats en aquest article, pots contactar amb mi per WhatsApp. Atenc a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis), a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1) i, en alguns casos, en format telemàtic per a professionals jurídics de tot l'Estat.