Psicologia infantojuvenil a Manresa: com treballo amb nens i adolescents

Hi ha una crida que rep moltes famílies del Bages i que reconec de seguida: una mare o un pare que m'escriu al WhatsApp dient que el seu fill "no és el mateix d'abans", que ha canviat de comportament, que plora sense motiu aparent, que s'ha tornat agressiu o que, simplement, s'ha tancat en banda. No saben exactament on posar-se, però intueixen que alguna cosa no va bé. I volen ajuda.

Jo soc Aleix Hildebrandt, psicòleg sanitari col·legiat nº 26039 al COPC i director d'ILDE Psicologia. Atenc nens i adolescents d'entre 6 i 18 anys a la meva consulta de Manresa, a la Carretera de Vic, 22, 4t pis. La psicologia infantojuvenil és una de les àrees en les quals dedico una part important de la meva feina, i en els darrers anys he acompanyat desenes de famílies de Manresa i de tota la comarca del Bages a través de processos que han canviat la vida dels seus fills.

Per a quines situacions atenc nens i adolescents a Manresa

Les consultes de psicologia infantil i psicologia infantojuvenil a Manresa que arriben al meu despatx abracen un ventall ampli de situacions. Les més freqüents són les següents:

• Ansietat escolar: por de l'escola, rebuig escolar, dificultats per separar-se dels pares al matí, somatitzacions (mal de panxa, de cap) que apareixen els dies de classe. Aquesta és una de les demandes que ha crescut més en els darrers anys, especialment en nens d'entre 6 i 12 anys.
• Pors i fòbies: por a la foscor, als gossos, als llocs tancats, als insectes, a les malalties, als esdeveniments catastròfics. Quan les pors limiten la vida quotidiana del nen o de la família, val la pena intervenir.
• Ràbies i explosions emocionals: nens que passen de la calma a l'explosió en qüestió de segons, que no accepten el "no", que fan ràbies desproporcionades o que agreden germans, pares o companys. La regulació emocional és una habilitat que s'aprèn, i la teràpia ajuda tant el nen com la família a gestionar-la millor.
• Problemes de conducta: desobediència persistent, mentides repetides, conductes desafiadores a casa i a l'escola, comportaments que generen conflicte constant en el nucli familiar.
• TDAH i dificultats d'atenció: nens diagnosticats o en procés de diagnòstic de trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, que necessiten eines per organitzar-se, sostenir l'atenció i regular la impulsivitat.
• Baix rendiment escolar: quan les notes baixen sense una causa clara, quan el nen no vol estudiar o quan l'esforç no es tradueix en resultats, la psicologia pot ajudar a identificar si hi ha dificultats emocionals, d'atenció, o d'aprenentatge que expliquen el que passa.
• Dificultats socials: nens o adolescents que no saben com fer amics, que se senten exclosos del grup, que han patit o estan patint assetjament escolar, o que tenen dificultats per mantenir relacions socials estables.
• Tristesa i baixa autoestima: joves que se senten "diferents", que es comparen constantment amb els altres, que diuen que no serveixen per a res o que mostren una desmotivació generalitzada per les activitats que abans els agradaven.
• Adolescents amb dificultats d'identitat o orientació: joves que estan vivint processos de descoberta personal —de gènere, d'orientació, de valors— i que necessiten un espai segur i confidencial per explorar-los sense judici.

Com treballo amb nens: joc, dibuix i eines adaptades a cada edat

Un dels errors que més sento quan les famílies arriben per primera vegada a la consulta és pensar que la teràpia infantil és com la teràpia d'adults però amb paraules més senzilles. No és així. Els nens no processen les seves emocions de la mateixa manera que els adults, i la teràpia infantojuvenil a Manresa que faig al meu despatx té en compte en tot moment en quina etapa evolutiva es troba el nen o la nena.

Amb els nens més petits —de 6 a 9 anys aproximadament—, el joc és el vehicle principal. No és un entreteniment: és la manera que té un nen de comunicar el que no pot verbalitzar. A través del joc simbòlic, els titelles, el dibuix o els contes terapèutics, accedeixo a la seva experiència interna de manera natural i no invasiva. El nen juga, i mentre juga, processa, expressa i, moltes vegades, resol.

Amb nens de 10 a 13 anys, combino tècniques d'expressió creativa amb eines més cognitives i verbals. Aquesta franja és especialment interessant perquè el nen ja té prou capacitat per reflexionar sobre el seu propi comportament, però necessita eines concretes i molt pràctiques, no discursos abstractes. Treballem les emocions amb vocabulari emocional, les pors amb exposicions graduals, i les habilitats socials amb rol social i situacions pràctiques.

Amb adolescents de 14 a 18 anys, la sessió s'assembla més a la d'un adult, però amb adaptacions molt importants: el ritme és el del jove, el contingut l'estableix ell o ella (amb un marc clar de confidencialitat), i la relació terapèutica es basa en el respecte absolut a la seva autonomia. Un adolescent que ve obligat no farà teràpia: ha de sentir que aquell és el seu espai, no una extensió del control parental.

La implicació dels pares: necessària, però amb mesura

Una pregunta que em fan molt sovint les famílies que busquen psicologia infantil a Manresa és: "Han de venir els pares a les sessions?" La resposta és sí, però no a totes.

En el treball amb nens i adolescents, els pares tenen un paper central. No perquè siguin "el problema" —en la majoria de casos no ho són—, sinó perquè el canvi que fem a la consulta ha d'anar acompanyat d'un canvi en l'entorn del nen. Si treballem la gestió de la ràbia del nen però a casa res no canvia, els resultats seran molt limitats. Per això, a les sessions de seguiment que faig amb els pares —normalment cada tres o quatre sessions— comparteixo els objectius, explico el que treballem i oriento estratègies concretes que poden aplicar a casa.

Alhora, el nen o adolescent necessita saber que la consulta és el seu espai. Que el que diu allà no arribarà directament als seus pares en forma d'informe. La confidencialitat —amb els límits legals corresponents en casos de risc— és fonamental per construir la confiança terapèutica sense la qual la feina no és possible. Trobar aquest equilibri entre implicar els pares i respectar l'espai del nen és un dels reptes principals de la psicologia infantojuvenil, i és quelcom que dedico molt d'esforç a gestionar bé des del primer moment.

Per què Manresa és el punt de referència en psicologia infantojuvenil al Bages

Manresa és la capital de la comarca del Bages i la ciutat més poblada de la Catalunya central. Moltes famílies de municipis com Sant Joan de Vilatorrada, Navarcles, Artés, Santpedor, Callús, Sallent o Súria es desplacen fins a Manresa per accedir a serveis especialitzats que no existeixen als seus municipis. En l'àmbit de la salut mental infantil, aquesta centralitat es fa especialment evident.

Com a psicòleg infantil a Manresa, he atès famílies de tota la comarca que portaven mesos o fins i tot anys esperant una cita als serveis públics de salut mental infantil —els CSMIJ— i que necessitaven una atenció especialitzada i personalitzada de manera més ràpida. La consulta privada de psicologia infantojuvenil a Manresa que ofereixo permet iniciar el procés en pocs dies, amb sessions adaptades al ritme de cada família i amb un seguiment proper i continu.

Atenc en català, castellà i anglès, la qual cosa permet donar servei a famílies d'orígens molt diversos que viuen a Manresa i a la comarca. Si ets d'una família on es parla castellà a casa i el teu fill es relaciona en català a l'escola, podem adaptar el treball a aquesta realitat lingüística i cultural sense cap problema.

La primera visita: sense compromís, però plena de contingut

La primera sessió de psicologia infantojuvenil a Manresa no és una simple presentació. És una valoració inicial completa en la qual escolto els pares —o un dels dos, si és la situació—, recolleixo la història del nen o adolescent (antecedents, context familiar, escolar, mèdic i emocional), i comencem a entendre junts quin és el problema i quina és la millor manera d'abordar-lo.

Quan és possible, en aquella primera visita o en una de ben propera, incloc una sessió amb el nen o adolescent per observar-lo directament i crear un primer vincle. Sovint, els pares es queden sorpresos de la quantitat d'informació que s'obté en una sola sessió.

El preu de la sessió és de 60€. No tinc preus especials per a la primera visita —és la mateixa tarifa—, però sí que garanteixo que aquella hora tindrà un contingut real, que sortireu de la consulta amb una orientació clara i, en molts casos, amb les primeres eines per posar en pràctica a casa mentre definim el pla terapèutic.

Podeu contactar-me directament per WhatsApp al 611 75 70 76 per concertar la visita o per fer qualsevol pregunta prèvia. Responc als missatges personalment i en un termini màxim de 24 hores.

Quan és el moment d'actuar: senyals d'alerta en nens i adolescents

No totes les dificultats dels nens requereixen teràpia psicològica. Alguns comportaments formen part del desenvolupament normal i es resolen sols amb el temps. Però hi ha senyals que indiquen que és el moment de buscar ajuda professional:

• El malestar dura més de dues o tres setmanes i no millora.
• Afecta diverses àrees de la vida del nen: escola, amistats, son, alimentació, relació familiar.
• La intensitat del problema és desproporcionada en relació a la situació que el provoca.
• El nen o adolescent expressa —amb paraules o amb comportament— que se sent molt malament i que no sap com sortir-ne.
• La família se sent desbordada i les estratègies habituals han deixat de funcionar.
• Hi ha signes de regressió: un nen que havia superat etapes anteriors torna a comportaments d'etapes anteriors.

Si reconeixeu algun d'aquests senyals en el vostre fill o filla, no cal esperar. Com més aviat s'intervé en psicologia infantil, millors i més ràpids són els resultats. Els nens i adolescents responen molt bé a la teràpia quan se senten en un espai segur i quan el treball s'adapta a la seva manera de ser i de processar el món.