Psicologia perinatal i postpart a Manresa

Hi ha un relat molt estès sobre l'embaràs i la maternitat: que ha de ser un temps de felicitat, d'il·lusió i de connexió immediata amb el nadó. I és cert que pot ser-ho. Però quan la realitat no encaixa amb aquest relat —quan sents ansietat en lloc d'eufòria, o tristesa en lloc d'alegria, o simplement una desconnexió que t'inquieta— és fàcil pensar que estàs fallant en alguna cosa. En vuit anys de consulta, he acompanyat desenes de persones que han viscut exactament aquesta experiència, i sempre els dic el mateix: el que sents és real, té nom, i té solució.

La psicologia perinatal és l'especialitat que s'ocupa del benestar emocional des de la decisió de tenir un fill fins al primer o segon any de vida del nadó. No és una especialitat de casos extrems. És un acompanyament que qualsevol persona pot necessitar en un moment o altre d'aquest procés.

El que ningú t'explica sobre la salut mental en l'embaràs

L'atenció prenatal al Bages se centra, lògicament, en el seguiment mèdic: ecografies, analítiques, controls del creixement fetal. Però l'estat emocional de la mare —i del pare— rarament s'avalua de manera sistemàtica. Això fa que moltes persones arribin a la meva consulta de Manresa amb mesos de malestar acumulat sense haver rebut cap orientació.

Durant l'embaràs és freqüent experimentar:

• Ansietat gestacional: una preocupació persistent i difícil de controlar sobre el benestar del fetus, la por a una pèrdua, l'anticipació catastròfica del part o dels primers mesos de vida del nadó.
• Canvis de l'estat d'ànim: irritabilitat, plor sense causa aparent, sensació de buit o de no reconèixer-se en la pròpia vida.
• Dubtes i ambivalència: preguntar-se si la decisió d'haver-se quedat embarassada era la correcta, si s'estarà a l'altura com a mare o pare, si la parella aguantarà el canvi que s'acosta.
• Dificultat per connectar emocionalment amb el fetus: no sentir l'emoció que "s'hauria de sentir", i sentir culpa per això.

Cap d'aquestes experiències és una anomalia. Però sí que són senyals que un acompanyament psicològic pot ser útil. Com més aviat es treballen, millor és el benestar durant la resta de l'embaràs i menor és el risc de problemes en el postpart.

Depressió postpart: quan la tristesa no desapareix sola

El baby blues és quelcom diferent de la depressió postpart, i és important no confondre'ls. El baby blues —tristesa, irritabilitat, llàgrimes fàcils— apareix en els tres o quatre dies posteriors al part i sol desaparèixer en dues setmanes sense intervenció. És una resposta fisiològica als canvis hormonals del postpart i és molt comú.

La depressió postpart, en canvi, és una cosa diferent i que requereix atenció. La reconec a la consulta per un conjunt de característiques:

• Tristesa o buidor que persisteix més d'un mes.
• Sentiment d'incapacitat o d'inutilitat com a mare o pare, sovint acompanyat de culpa intensa.
• Dificultat per vincular-se amb el nadó, o sensació d'indiferència cap a ell.
• Pensaments intrusius sobre el nadó —por a fer-li mal, imatges no desitjades— que generen molta angoixa.
• Esgotament que va més enllà del son perdut: un esgotament emocional profund.
• Retirada social, irritabilitat intensa amb la parella, pèrdua d'interès per coses que abans agradaven.

He tractat moltes mares —i alguns pares— que han viscut una depressió postpart en silenci durant mesos perquè no volien semblar "males mares o mals pares", o perquè pensaven que passaria sol. El missatge que vull deixar clar és que la depressió postpart és una condició de salut, no un defecte de caràcter. I que amb tractament psicològic adequat, la recuperació és completa i relativament ràpida.

Ansietat postpart: l'altra cara del postpart que poc es parla

La depressió postpart és la que rep més atenció, però l'ansietat postpart pot ser igual de limitant i és fins i tot més freqüent. La seva cara més visible és la hipervigilància: una activació constant, una dificultat per descansar fins i tot quan el nadó dorm, pensaments en bucle sobre si el nadó respira bé, si s'està desenvolupant com toca, si s'ha pres la decisió correcta en cada situació.

Algunes mares i pares amb ansietat postpart descriuen la seva experiència com "estar permanentment alerta, però sense saber exactament de quina amenaça". Altres m'expliquen que l'ansietat pren la forma d'un control excessiu —necessitat de revisar el nadó cada pocs minuts, dificultat per delegar la seva cura a la parella o als avis— que, paradoxalment, genera molta tensió a la família i no els fa sentir millor.

Des de la consulta de Manresa treballo l'ansietat postpart amb tècniques de regulació emocional, reestructuració cognitiva i, quan és pertinent, exposició gradual a les situacions evitades. El procés no és llarg si es comença aviat.

La pèrdua gestacional i perinatal: un dol que sovint no té espai

Una part del treball perinatal que considero especialment important —i que sovint queda invisible— és l'acompanyament en situacions de pèrdua: avortaments espontanis, morts perinatals, interrupcions de l'embaràs per causes mèdiques, o la pèrdua d'un fill poc després del naixement.

Aquestes pèrdues rarament reben el reconeixement social que mereixerien. L'entorn tendeix a minimitzar-les —"si va ser aviat, no t'hi havies enganxat tant", "podreu tornar a intentar-ho"— o a silenciar-les per no saber com estar-hi. Però el dol per una pèrdua gestacional és real i és legítim, independentment de les setmanes de gestació o de les circumstàncies.

He acompanyat parelles del Bages que havien passat per una o diverses pèrdues gestacionals sense haver tingut mai un espai on poder parlar-ne amb llibertat, sense haver de "protegir" l'entorn del seu dolor. A la consulta, aquest espai existeix. El dol no és quelcom que s'ha de superar de pressa; és quelcom que s'ha de travessar a la velocitat pròpia de cadascú.

El postpart i la parella: una transformació que sovint no s'anticipa

L'arribada d'un fill és una de les transformacions relacionals més profundes que pot viure una parella. Els rols canvien d'un dia per l'altre, les necessitats emocionals de tots dos estan al màxim, el son desapareix, la vida sexual es reajusta, i moltes de les converses que "havíem de tenir" queden ajornades indefinidament per la urgència del dia a dia amb un nadó.

El que veig sovint a la consulta és que les parelles que ja tenien dificultats de comunicació les veuen amplificades en el postpart. Però també veig parelles que funcionaven molt bé com a parella i que, de cop, no saben com encaixar-se en la seva nova identitat com a pares. La tensió no neix del desamor; neix de l'esgotament i de la manca d'espai per processar junts el que estan vivint.

En alguns casos el procés terapèutic és individual —centrat en qui té més malestar en aquell moment. En d'altres, fer algunes sessions conjuntes permet alinear expectatives, repartir càrregues de manera més conscient i recuperar la complicitat com a parella enmig del caos dels primers mesos.

El paper dels pares i de la família estesa en el perinatal

Durant molts anys, la psicologia perinatal s'ha adreçat gairebé exclusivament a les mares. La recerca dels últims anys ha posat en evidència que els pares —i les segones mares, en famílies homoparentals— també poden viure ansietat i depressió en el període perinatal, i que quan aquests processos no s'atenen, l'impacte sobre la dinàmica familiar i sobre el vincle amb el nadó és significatiu.

A la meva consulta de Manresa atenc pares que m'expliquen que se senten "invisibles" en el postpart, o que no saben com ajudar la parella perquè ells mateixos estan desbordats. Atenc avis que no entenen per què la seva filla o fill "no estan feliços si ho tenen tot". I atenc famílies senceres que necessiten reorganitzar-se al voltant de la nova realitat.

L'enfocament que faig servir és flexible: adapto el format —individual, de parella o familiar— al moment i a les necessitats de cada persona. L'objectiu sempre és el mateix: que el nadó creixi en un entorn emocionalment estable, i que els adults que l'envolten tinguin els recursos per oferir-li-ho.

Com accedir al suport psicològic perinatal a Manresa

La meva consulta es troba a Carretera de Vic, 22, 4t, al centre de Manresa, ben comunicada per a persones que venen de qualsevol punt del Bages. Atenc de dilluns a dissabte amb cita prèvia, tant en format presencial com per videollamada.

Si estàs en un moment d'embaràs o postpart i el que sents no encaixa amb el que s'espera que sentis, no cal esperar que les coses empitjorin per demanar ajuda. La primera visita és una conversa sense compromís, on t'escolto i on veiem junts quin tipus d'acompanyament s'adapta millor a la teva situació.

Pots contactar-me directament per WhatsApp o llegir més sobre la meva manera de treballar a la pàgina de psicòleg a Manresa. Si vols tenir una visió general dels serveis que ofereixo, pots visitar la pàgina d'inici d'Aleix Hildebrandt Psicologia.