Surt de l'addicció: com és el procés de recuperació i per on es comença

Una de les frases que escolto amb més freqüència a la meva consulta és: "Ho he intentat moltes vegades jo sol, però sempre acabo tornant al mateix." La persona que ho diu sol baixar la mirada quan ho explica, com si fos una confessió d'un fracàs personal. I el primer que faig és dir-li que no és un fracàs. Que sortir d'una addicció sense acompanyament és com intentar operar-se la cama tot sol: no és una qüestió de valentia o de voluntat, sinó de tenir les eines adequades per a un problema que és, per naturalesa, complex.

Com a psicòleg sanitari col·legiat (nº 26039 COPC) amb més de vuit anys d'experiència en l'atenció de persones amb addiccions —a Manresa, a La Seu d'Urgell, al Bages, a l'Alt Urgell i en sessions online per a tot Catalunya—, he acompanyat persones en el procés de recuperació d'una addicció de molts tipus: alcohol, drogues, joc, apostes online, pantalles, pornografia, compres compulsives. Les formes canvien, però el mecanisme psicològic subjacent és sorprenentment similar en tots els casos. I, sobretot, les eines per superar una addicció de manera durable comparteixen molts elements comuns.

Per què la voluntat sola no és suficient per superar una addicció

El mite de la voluntat és potser el més danyós de tots els que envolten les addiccions. Ens han ensenyat a creure que si una persona realment vol deixar una addicció, ho pot fer amb força de voluntat. I quan no ho aconsegueix, la conclusió és que no vol prou. Aquesta narrativa és falsa, i a més és cruel.

La neurociència porta dècades demostrant que l'addicció altera el funcionament del cervell de manera real i mesurable. Les substàncies addictives i les conductes que generen dependència actuen sobre el sistema de recompensa cerebral —la via dopaminèrgica mesolímbica— i modifiquen els circuits de control dels impulsos. No és metàfora: el cervell d'una persona amb addicció té una activitat prefrontal reduïda en situacions de craving, és a dir, en els moments en què més necessitaria la capacitat de dir que no. La voluntat és una funció d'una zona del cervell que l'addicció precisament debilita.

Entendre això és, per als meus pacients, un dels moments més alliberadors del procés terapèutic. No perquè eximeixi de responsabilitat —perquè la responsabilitat de buscar ajuda i de comprometre's amb la recuperació és de cadascú—, sinó perquè permet deixar enrere la culpa improductiva i passar a treballar el problema des d'un lloc diferent: un de real i efectiu.

Senyals que indica que cal demanar ajuda per sortir d'una addicció

A vegades, la persona que té una addicció és l'última a reconèixer-la com a tal. Altres vegades, la reconeix però espera que les circumstàncies canviïn soles. Si et trobes en alguna d'aquestes situacions, és el moment d'agafar el telèfon:

• Has intentat deixar-ho diverses vegades i has recaigut: si els intents de deixar la substància o la conducta compulsiva acaben sempre en el mateix punt, no és manca de voluntat sinó signe que necessites un acompanyament estructurat.
• La quantitat o la freqüència han augmentat amb el temps: la tolerància és un mecanisme clàssic de l'addicció. Necessites cada vegada més per obtenir el mateix efecte.
• Sents malestar físic o psicològic quan no consumeixes o no realitzes la conducta: irritabilitat, ansietat, insomni, agitació, tristesa o símptomes físics quan no pots fer allò a què ets addicte.
• Ho amagues a les persones properes: la clandestinitat és un dels senyals més clars que una conducta ha passat a ser problemàtica. Si et cal mentir o dissimular, alguna cosa important ha canviat.
• Ha afectat la teva feina, les teves relacions o la teva salut de maneres que ja no pots ignorar.
• Continues malgrat les conseqüències negatives: saps que et fa mal, que et costa, que et genera problemes, i tot i així no pots aturar-ho. Aquesta és la definició mateixa d'addicció.

Reconèixer-se en algun d'aquests punts no és una derrota: és el primer pas real per sortir de l'addicció.

Com funciona el tractament psicològic d'una addicció

Quan algú arriba a la meva consulta per superar una addicció —tant si és a Manresa com a La Seu d'Urgell o en sessió online—, el que no faig és jutjar ni donar consells genèrics del tipus "fes esport i pensa en positiu". El que faig és escoltar i entendre. Cada addicció té una funció específica en la vida de la persona que la pateix, i fins que no entenem quina és aquesta funció, qualsevol intent de canvi és superficial.

El procés terapèutic que segueixo amb els meus pacients s'estructura en diverses línies de treball que s'adapten al cas concret:

• Comprendre la funció de l'addicció: tota addicció cobreix alguna necessitat emocional —gestionar l'ansietat, fugir del dolor, omplir el buit, relaxar-se, connectar socialment. Identificar quina necessitat cobreix és fonamental, perquè l'objectiu no és treure alguna cosa sinó substituir-la per alguna cosa millor.
• Treballar les emocions i el malestar subjacents: la majoria de addiccions conviven amb ansietat, depressió, trauma o dolor emocional no resolt. Si no es treballen, l'addicció tendeix a tornar perquè la seva funció segueix sent necessària.
• Estratègies concretes de control d'impulsos: aprendre a identificar els disparadors, a crear distància entre l'impuls i l'acció, i a tenir respostes alternatives preparades per als moments de major vulnerabilitat.
• Prevenció de recaigudes: entendre que una recaiguda no és un fracàs sinó informació, i tenir un pla per quan succeeixi. La prevenció de recaigudes no és evitar que passin, sinó saber com gestionar-les quan passen.
• Reconstrucció de la vida i dels vincles: una addicció llarga deixa rastres en les relacions, en la feina, en la salut i en l'autoconcepte. Part del treball és reconstruir allò que l'addicció ha erosionat i construir un projecte de vida que no necessiti l'addicció com a fonament.

Addiccions conducturals: no totes les addiccions impliquen substàncies

Quan la gent pensa en addiccions, sovint pensa en alcohol, tabac o drogues. Però una part creixent dels casos que veig a la meva consulta de Manresa i en les sessions online correspon a addiccions conducturals: addicció al joc i les apostes online, addicció a les pantalles i les xarxes socials, addicció al sexe o a la pornografia, addicció a les compres, addicció al treball. El mecanisme psicològic i neurobiològic és equivalent al de les substàncies, i el tractament d'addiccions conducturals segueix els mateixos principis.

El que fa especialment difícil les addiccions conducturals és que la conducta addictiva sovint és socialment acceptable o fins i tot valorada —treballar molt, estar sempre connectat, comprar coses boniques— i que és impossible una abstinència total de la manera que ho seria amb una droga. Una persona addicta al joc ha d'aprendre a viure en un món on hi ha loteria a cada cantonada. Una persona addicta a les pantalles necessita el mòbil per treballar. Això fa que el tractament s'hagi d'enfocar en la regulació i el control conscient, no en l'eliminació total.

Recaigudes: part del camí, no la fi del camí

Una de les coses que trobo més important explicar als meus pacients és que les recaigudes no equivalen a fracàs. En el procés de recuperació d'una addicció, les recaigudes són estadísticament normals. La majoria de persones que acaben superant una addicció de manera durable han tingut almenys una recaiguda en el procés. La diferència entre una recaiguda que duu a la recuperació i una que duu al retrocés total no és l'absència de voluntat: és el que fa la persona —i el suport que té— just després de la recaiguda.

A la meva consulta, tractem les recaigudes com a informació. Ens preguntem: en quin moment va passar? Quin era l'estat emocional? Hi havia factors de risc que no s'havien identificat? Quins recursos falten o cal enfortir? Una recaiguda treballada adequadament pot ser el punt d'inflexió que enforteix la recuperació de manera significativa, perquè ens diu exactament on cal posar l'atenció.

Si ara mateix estàs en un moment difícil —si has recaigut i et sembla que tot s'ha ensorrat—, vull dir-te que no és el final. És un moment del procés. I des de la meva consulta a Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis), a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1) o en sessió online, puc acompanyar-te a convertir-lo en un punt de partida. La primera visita és sense compromís, a 60€/sessió. Escriu-me per WhatsApp al 611 75 70 76.

Superar una addicció: el que canvia quan ho fas acompanyat

Hi ha una diferència enorme entre intentar sortir d'una addicció tot sol i fer-ho amb acompanyament professional. No perquè la persona sola sigui incapaç, sinó perquè el psicòleg aporta dues coses que l'entorn habitual no pot donar: una mirada externa sense judici, i un marc estructurat que substitueix el caos de les recaigudes per un procés amb sentit i direcció.

En la meva pràctica clínica al Bages, a l'Alt Urgell i en les sessions online amb persones de tot Catalunya, he vist persones que portaven anys lluitant soles contra la seva addicció i que, en el moment en que van decidir demanar ajuda, van fer en tres mesos el que no havien aconseguit en deu anys. No perquè jo tingui cap fórmula màgica, sinó perquè el procés terapèutic ofereix el context adequat per fer el treball que cal fer: entendre l'addicció, processar el malestar que l'alimenta, i construir els recursos per sostenir el canvi.

Si estàs llegint això i et preguntes si el que vius podria ser una addicció, probablement ja saps la resposta. I si l'addicció és d'una persona propera —un fill, una parella, un familiar— la teràpia pot ajudar-te a ti a trobar la manera d'acompanyar sense perdre't.