Trastorn bipolar: símptomes, fases i com el treballem en teràpia

Quan algú arriba a la meva consulta de Manresa o em contacta per sessions online i em diu que li han diagnosticat un trastorn bipolar —o que fa temps que nota oscil·lacions de l'estat d'ànim que no pot explicar—, el primer que faig és escoltar. No des de la distància clínica, sinó des de la proximitat. El trastorn bipolar és un dels diagnòstics que més por fa quan s'escolta per primera vegada, i una part important de la feina és desmuntar mites i explicar, amb claredat, de què estem parlant realment.

Com a psicòleg sanitari col·legiat nº 26039 amb més de vuit anys d'experiència clínica —a Manresa, a La Seu d'Urgell i atenent persones de tot Catalunya i de l'Estat en format online—, he acompanyat pacients amb trastorn bipolar en totes les seves formes. El que et transmeto en aquest article és el que aprenc cada setmana a la consulta: el que ajuda de veritat, el que complica innecessàriament la vida d'una persona amb bipolaritat, i com la psicoteràpia, de la mà del tractament psiquiàtric, pot fer que el trastorn bipolar sigui una part manejable de la vida i no el centre que ho absorbeix tot.

Què és el trastorn bipolar: més enllà dels tòpics

El trastorn bipolar és un trastorn de la regulació de l'estat d'ànim amb base biològica. No és "ser molt emocional" ni "tenir canvis d'humor normals": és una condició que provoca episodis d'estat d'ànim elevat o maníac i episodis d'estat d'ànim deprimit, alternats amb períodes de major estabilitat. Allò que el diferencia de les oscil·lacions emocionals que tothom experimenta és la intensitat, la durada i la desproporció respecte als desencadenants externs.

Una persona pot passar de sentir-se eufòrica, amb una energia desbordant i la sensació que no necessita dormir, a trobar-se en una depressió profunda que li impedeix funcionar. I entre mig, pot haver-hi períodes de relativa normalitat —l'eutímia— que de vegades fan pensar que el problema ja s'ha solucionat sol. Sovint no és així.

El trastorn bipolar té una base hereditària important, tot i que els gens no ho expliquen tot: l'entorn, l'estrès, els hàbits de son i l'accés a tractament juguen un paper determinant en com es manifesta i en la freqüència dels episodis. Acostuma a aparèixer durant l'adolescència o el principi de l'edat adulta, però pot debutar en qualsevol moment de la vida.

Les fases del trastorn bipolar: mania, hipomania, depressió i eutímia

Entendre les fases del trastorn bipolar és fonamental, tant per a la persona que el viu com per als seus familiars. Sovint, la confusió entre fases porta a decisions precipitades —abandonar la medicació en una fase de benestar, minimitzar la gravetat d'un episodi hipomaníac— que acaben complicant l'evolució del trastorn.

La fase maníaca és la més intensa i, a vegades, la més visible. La persona experimenta un estat d'ànim excessivament elevat o irritable, una energia que sembla inesgotable, una necessitat de dormir molt reduïda sense sentir cansament, idees que se succeeixen a gran velocitat, un augment de la parla i, en molts casos, conductes impulsives: despeses excessives, decisions precipitades en el terreny laboral o relacional, activitat sexual augmentada. En els casos més greus, la fase maníaca pot incloure símptomes psicòtics.

La fase hipomaníaca és una versió menys intensa de la mania. La persona es nota activa, creativa, plena d'energia i d'idees. Sovint és viscuda com una fase positiva, i aquí rau un dels problemes principals del trastorn bipolar tipus II: les hipomanies passen desapercebudes o s'interpreten com a períodes de productivitat excepcional. El perill és que no es reconeguin com a senyals d'alerta i que la fase hipomaníaca acabi desembocant en una depressió o en una mania plena.

La fase depressiva és freqüentment la que porta la persona a consultar. Tristesa profunda, manca d'energia, dificultats de concentració, pèrdua d'interès per activitats que abans agradaven, alteracions del son i de l'apetit, i en alguns casos pensaments de mort o ideació suïcida. Moltes persones amb trastorn bipolar són diagnosticades inicialment de depressió major perquè el psiquiatre o psicòleg no disposa, en aquell primer contacte, d'informació sobre les fases elevades anteriors.

L'eutímia és el període de relativa estabilitat emocional entre episodis. L'objectiu del tractament del trastorn bipolar és allargar i consolidar aquests períodes d'estabilitat, no eliminar el trastorn —cosa que avui per avui no és possible—, sinó fer que tingui el mínim impacte en la vida de la persona.

Símptomes d'alerta que cal conèixer

Aprendre a reconèixer els senyals d'avís primerencs és una de les habilitats més útils que treballo amb els meus pacients amb trastorn bipolar a Manresa i online. Quan s'identifiquen a temps, és possible actuar —ajustar la medicació amb el psiquiatre, canviar algunes rutines, activar el pla de crisi— abans que l'episodi s'acabi instal·lant del tot.

Alguns dels senyals d'alerta de fase maníaca o hipomaníaca més comuns són:

• Reducció de la necessitat de dormir sense sentir-se cansat l'endemà.
• Augment notable de l'energia i la parla, sensació d'anar "a tota màquina".
• Pensaments que s'acceleren, dificultat per aturar-los o concentrar-s'hi.
• Impulsivitat augmentada: compres, decisions, contactes que en un altre moment no s'haurien fet.
• Sensació de grandiositat o de tenir capacitats o connexions especials.
• Irritabilitat intensa, sobretot quan algú qüestiona les decisions de la persona.

Els senyals d'alerta de fase depressiva inclouen:

• Cansament persistent que no millora amb el descans.
• Dificultat per prendre decisions senzilles o per concentrar-se.
• Retirada social progressiva, ganes de no sortir de casa.
• Pessimisme generalitzat i sensació que res no val la pena.
• Canvis en el son o l'apetit sense causa aparent.
• Pensaments recurrents sobre la mort o el desig de no existir.

Per què costa tant detectar el trastorn bipolar a temps

Un dels aspectes que més em commou en la meva feina és la quantitat de persones que arriben a la consulta —al Bages, a l'Alt Urgell o online— que porten anys, de vegades més d'una dècada, amb un diagnòstic incorrecte o incomplet. Les raons són diverses, però hi ha alguns patrons recurrents.

El primer és que les persones solen consultar durant les fases depressives, que són les que generen més malestar evident. En aquell moment, el psiquiatre o el psicòleg veu una persona deprimida i, si no fa una anamnesi acurada sobre tota la història de l'estat d'ànim, diagnostica depressió major i prescriu antidepressius. En el trastorn bipolar, els antidepressius en solitari poden desencadenar un episodi maníac o accelerar el cicle dels episodis; per això és tan important el diagnòstic diferenciat.

El segon és que les fases hipomaníaques no se solen comunicar al professional perquè no se senten com un problema: són períodes en què la persona es nota activa, sociable i productiva. Qui s'ha de queixar d'estar bé? El problema és que sense conèixer aquestes fases, el quadre clínic queda incomplet.

Per tot això, quan treballo amb algú que pot tenir un trastorn bipolar, una part essencial de les primeres sessions és construir junts una línia de temps de l'estat d'ànim al llarg de la vida: quan hi ha hagut episodis d'energia excessiva, quan hi ha hagut episodis depressius, quant de temps han durat, si hi havia desencadenants i si no.

Com tractem el trastorn bipolar: el model combinat

Vull ser molt clar en aquest punt perquè és fonamental: el tractament del trastorn bipolar requereix, en la gran majoria dels casos, una combinació de tractament farmacològic i psicoteràpia. La medicació —estabilitzadors de l'humor i, en alguns casos, altres fàrmacs— és la base que el psiquiatre gestiona. La psicoteràpia és el complement que ajuda la persona a viure millor amb el trastorn i a reduir la freqüència i la gravetat dels episodis.

El que treballo a la consulta amb persones que tenen trastorn bipolar inclou:

• Psicoeducació sobre el trastorn: entendre el trastorn bipolar és el primer pas per deixar de tenir-li por i per prendre decisions informades sobre el tractament.
• Reconeixement dels senyals d'avís primerencs: identificar els patrons personals de cada persona per poder actuar abans que un episodi s'instal·li del tot.
• Regulació de les rutines: el son, l'activitat física, l'alimentació i l'estructura del dia són ancles d'estabilitat fonamentals en el trastorn bipolar. Pertorbar-los —fins i tot per raons positives com viatjar o passar una nit de festa— pot ser un detonant.
• Gestió de l'impacte emocional del diagnòstic: rebre el diagnòstic de trastorn bipolar genera un impacte emocional important. La por, la vergonya, la sensació de pèrdua de llibertat o d'identitat són reaccions que necessiten espai per ser processades.
• Treball en les relacions interpersonals: el trastorn bipolar afecta les relacions, i les relacions afecten el trastorn. Treballar la comunicació, els límits i la gestió dels conflictes redueix una font important d'estrès que pot desencadenar episodis.
• Prevenció de recaigudes: aprendre dels episodis passats per identificar els patrons que els han precedit i dissenyar un pla d'acció per als moments de crisi.

A la meva consulta de Manresa (Carretera de Vic, 22, 4t pis) i a La Seu d'Urgell (Carrer Sant Ot, 1), i en format online per a persones de tot Catalunya i l'Estat, treballo de manera coordinada amb el psiquiatre de la persona quan n'hi ha un implicat. La comunicació entre professionals és essencial per garantir la coherència del tractament. Si vols consultar sense compromís, pots contactar-me per WhatsApp al 611 75 70 76. La primera visita és a 60 €/sessió i et permet veure si la meva manera de treballar encaixa amb el que necessites.

Viure amb trastorn bipolar: el que m'expliquen els meus pacients

Una de les coses que més valoren les persones que acompanyo amb trastorn bipolar és poder parlar del trastorn sense sentir-se jutjades. La bipolaritat carrega encara amb molt d'estigma social: es caricaturitza als mitjans, es confon amb la inestabilitat de caràcter i es usa de manera frívola en expressions populars. Res d'això ajuda a qui el viu realment.

El que m'expliquen els meus pacients de Manresa, del Bages, de La Seu d'Urgell i en sessions online és que viure bé amb trastorn bipolar és possible, però requereix uns pilars sòlids: un diagnòstic correcte, un tractament farmacològic adequat, un acompanyament psicològic regular i una xarxa de suport que entengui —almenys en part— el que la persona viu. Quan tots aquests elements estan presents, la vida amb trastorn bipolar pot ser rica, plena de relacions i de projectes. No perfecta —cap vida ho és—, però plena.

El trastorn bipolar no defineix una persona. Defineix una part de com el seu sistema nerviós regula l'energia i l'estat d'ànim. Amb el suport adequat, pot ser una part gestionable d'una vida molt més àmplia.